‘Maldito reguetón’

- Hola, bon dia de xafogor.

- Bon dia, li telefon per fer una queixa.

- Perdoni, vostè que no és es de la setmana passada, que estava en contra dets homos des temps?

- Sí, es mateix, dets homos i de ses dones, que ara hem de complir amb sa igualtat aquesta.

- Bono, ja veig que as final mos farem companys. Com a mínim em podria dir es seu nom.

- Posa es nom que vulguis, tan mateix només existeix en sa seva imaginació. Vostè m’ha creat i vostè em pot batiar. Ja veig que m’ha convertit en un típic personatge d’aquell temps, queixós, intolerant, que a tot li treu punta, per fer contrast amb vostè, un homo d’aquest temps, obert i tolerant. Què es pensa que sa gent és boja?

- Bono, sa veritat és que vostè va creant sa seva personalitat cada vegada que em telefona. A veure, avui, quina és sa queixa que vol fer?

- Avui em vull queixar de sa música moderna. No de tota sa música moderna, que a jo m’agrada en Joaquin Sabina, en Serrat, en Miguel Ríos o n’Elton John, jo me refereix a açò que li diuen música reguetón, que tot és renou de perols. I sa música encara, a jo lo que em treu fora de punt és sa lletra. Com és possible que es pares deixin escoltar als joves d’avui en dia aquestes lletres?

- No li negaré que hi ha lletres que Déu n’hi do, però tal vegada ho fa massa gros, vostè.

- Ni massa gros ni res. Avui he sentit el Tacvba que cantaven «tú desprecias mis palabras y mis besos./ Pues si quiero hacerte daño, solo falta que yo quiera/ lastimarte y humillarte./ Ingrata, aunque quieras tú dejarme/ los recuerdos de esos días, / de las noches tan oscuras,/ tú jamás podrás borrarte./ Por eso ahora tendré que obsequiarte/ un par de balazos pa' que te duela/ y aunque estoy triste por ya no tenerte/ voy a estar contigo en tu funeral». Vostè què troba? I què em diu de n’Alejandro Fernández, quina figura!: «Amigo, voy a darte un buen consejo/ Amigo, voy a darte un buen consejo/ Si quieres disfrutar de sus placeres/ consigue una pistola si es que quieres/ o cómprate una daga si prefieres/ Y vuélvete asesino de mujeres». I què me diu de la «mariposa traicionera» de Maná?: «Eres como una mariposa/ vuelas y te posas, vas de boca en boca/ fácil y ligera de quien te provoca/ yo soy ratón de tu ratonera/ trampa que no mata, pero no libera/ Vivo muriendo prisionero». No es tracta que es qui escriuen ses lletres hagin de ser poetes, però aquesta incitació a sa violència contra ses dones o a presentar-les com ves saber què... Miri, que diu en Maluma aquest: «Ya no sé qué hacer/ no sé con cuál quedarme/ todas saben en la cama maltratarme/ me tienen bien, de sexo me tienen bien/ Estoy enamorao de cuatro babies/ siempre me dan lo que quiero/ chingan cuando yo le' digo/ ninguna me ponen pero/ dos son casadas/ hay una soltera/ la otra medio psycho/ y si no la llamo se desespera». I totes són per l’estil.

- Li don tota sa raó, amic meu. No m’havia temut des cas. Jo, quan sent un reguetón ja desconnect, tenc una capa protectora que m’evita aquestes intoxicacions musicals, però té tota sa raó quan diu que aquests missatges calen entre sa gent que està en edat de formar-se. Però em pens que tota sa vida ha estat així. Vostè, quan era petit, devia cantar Don Federico, es ver. Se’n recorda: «Don Federico mató a su mujer/ la hizo picadillo y la hizo a la sartén/ La gente que pasaba/ olía a carne asada/ era la mujer de Don Federico/ Don Federico perdió su cartera/ para casarse con una costurera». Quantes vegades l’han cantada ets al·lots? Si la va fer popular en Fofito per sa tele.    O aquella de la calle 24? «En la calle-lle veinticuatro-to/ ha habido-do-do un asesinato-to/ una vieja-ja mata un gato-to/ con la punta-ta del zapato-to/ pobre vieja-ja, pobre gato-to/ pobre punta-ta del zapato-to». És que en Gaby, Fofo i Fofito van fer molt de mal: «Lunes antes de almorzar/ una niña fue a jugar,/ pero no pudo jugar/ porque tenía que lavar/ Así lavaba, así, así, / Así lavaba, así, así/ Así lavaba, así, así, así lavaba que yo la ví. Segur que vostè ha cantat la cançó del berguiner assetjador: Al pasar la barca/ me dijo el barquero/ las niñas bonitas/ no pagan dinero/ Yo no soy bonita/ ni lo quiero ser/ yo pago dinero/ como otra mujer/ La volvió a pasar, me volvió a decir:/ las niñas bonitas/ no pagan aquí/ Al pasar la barca/ me volvió a decir/ Esta morenita/ me ha gustado a mi... Però, si cerca, també en trobarà a Menorca, aquestes cançons tradicionals tan polides que tots hem cantat: «La lluna, la pruna/ vestida de dol/son pare la pega/ sa mare no ho vol./ La lluna, la pruna/ i el sol mariner./ Son pare la pega/ sa mare també».    O aquella de sa Traginada: «A la plaça hi ha ballades,/ mu mare, deixau-m'hi anar:/ jo que som tan garrideta/ ballador no em faltarà./    No, no, no, Catalineta,/ que ton pare al punt vendrà!/    Tan si ve com si no ve,/ a sa plaça tenc d'anar. /Ja és partida ben de pressa/ cap a sa plaça a ballar./ Quan va ésser tres quarts enfora,/ son pare ja va arribar:/ - A on és na Catalina?/ - És a sa plaça a ballar./ Son pare 'gafà ses cordes/ i un garrot a cada mà./ Sa primera garrotada/ un bot li va fer donar./ Sa segona garrotada,/ mig morta la va deixar./ La tercera garrotada, la va acabar de matar./ - Adiós, Catalineta,/ jo no et volia matar./ El dia del seu enterro,/ son pare se va penjar/ i sa mare dins sa cuina,/ que esclatava de plorar. Que esclati i mal rebenti!/ No li fos deixada anar!» Amic meu, que m’en diu de s’àvia Corema: «S’àvia Corema/ l’he de matar/ perquè va a missa/ sense pentinar/». O del nostre assetjador sexual: «El senyor Ramon/ engana ses criades/ El senyor Ramon/ engana tot el món/ Pobres criades/ quan se’n van as llit, / sa camia curta/ i es cul eixerit/ Tururut, tururut, /Qui gemega ja ha rebut».

- Així, a quina conclusió hem d’arribar?

- Que troba, amic meu, si deixam que siguin lectors i lectores que treguin ses seves conclusions i així els donam un poc de feina?