TW

Feijóo s’ha autoproclamat cap de l’oposició al mateix temps que es presenta a una sessió d’investidura. Ho va fer diumenge al capdavant d’una nombrosa concentració en contra del (futur?) Govern de Sánchez i ho va tornar a fer ahir al Congrés.

Amb un discurs més centrat a atacar Pedro Sánchez que en proposar el full de ruta d’un futur Govern del PP, el fil conductor de la seva intervenció d’ahir es va basar a dir que si ell volgués seria president (assumint que no ho serà). L’argument és que si cedís als independentistes el que cedirà Sánchez, és a dir l’amnistia, obtindria els vots necessaris per formar govern. La qual cosa és una absoluta mentida. Si ell es comprometés a aprovar una amnistia tal vegada tindria els vots de Junts (7) i el PNB (5), i els de (tots?) del PP (137), però no diu que perdria els de Vox (33). Al final com a molt, si els hi sumen el de CC i UPN, Feijóo obtindria 151 vots. La majoria absoluta està en 176.

Noticias relacionadas

I aquí és el problema del PP. Si es decanta cap a la ultradreta, s’allunya dels nacionalistes, i si s’apropa als independentistes, Vox es fa enfora dels populars. El PP haurà de clarificar quin camí vol seguir. De moment, sembla que ha escollit el d’escorar-se cap a la dreta, però ja veurem què fa més endavant, ja que alimentant el discurs antinacionalista l’únic que aconsegueix és que Vox mantingui la força, i la resti al PP.

El que sembla que tothom té clar ja és que en Feijóo no serà, almanco per ara, el pròxim president. L’única possibilitat que li queda, com ha apel·lat els darrers dies el PP, és aconseguir que alguns diputats socialistes es passin al transfuguisme. Sembla que no passarà, però res es pot descartar. Coses més estranyes s’han vist.

Un cop es consumi la investidura fallida de Feijóo i es visualitzin més els atacs de la dreta als independentistes, el PSOE estarà més a prop de revalidar el Govern. Però que no es confiï, encara li queda un llarg i anguniós camí de negociacions abans que Junts i ERC li donin el beneplàcit. Un camí que pot estar carregat de clots i bonys i que al final pot portar a unes noves eleccions.