Una persona surt de la seu de Creu Roja, te sona, la tens vista. Continues el camí. La imatge te torna a la ment i te demanes si deu ser del voluntariat, si deu tenir algun càrrec o si hi deu haver anat per colque tràmit… Però també te planteges si podria ser allà per demanar colque ajuda, personal o per a un altre. Ara no saps com pot acabar ningú, la inseguretat s'ha instal·lat a les nostres vides. Abans passaven penúries econòmiques sempre els mateixos, que no milloraven mai gaire, però la classe mitjana, i els treballadors amb un mínim de recursos, no acostumaven a veure’s amb necessitats, almanco d’un dia per l’altre. Tens la sensació que ara és més bo de fer acabar en una situació desesperada i que és més prima la línia que separa el benestar de la pobresa.
Horror vacui
Una fina retxa
27/09/23 4:01
También en Opinión
- Desde tiendas de campañas a autocaravanas: los alquileres turísticos que bordean la ley en Menorca
- Que mientras en Ciutadella, ayer por la mañana el centro histórico...
- Guillon conquista su séptima corona en el Camí de Cavalls
- Ingresa en la UCI del 'Mateu Orfila' una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Reciben el alta los tres ocupantes de la avioneta siniestrada en el Aeroclub de Mahón