David Bagur Carreras27/09/23 4:01
TW

Amb la recent designació del Patrimoni Mundial a la Menorca Talaiòtica, crec que es posa de manifest l’enorme potencial patrimonial i cultural del que gaudeix Menorca. Aquesta nova conquesta (que hauria de fer augmentar el turisme cultural), també ha de venir acompanyada d’una major promoció a nivell internacional que doni a conèixer les bondats i singularitats patrimonials i culturals de l’illa, però no només de la Menorca Talaiòtica. Tenim la fortuna de viure (o haver nascut) a un territori que, tot i la seva envergadura, té un llarg i interessant inventari de monuments i edificis de diferents èpoques que reflexen a la perfecció la riquesa històrica de Menorca, una riquesa que, ara més que mai, s’ha de posar en valor. Jo seria partidari d’oferir una sèrie d’experiències diferenciades per temàtica concreta, segons el context històric, per exemple definir bé el que pertany a la Menorca talaiòtica (o prehistòrica) i a partir d’aquí anar obrint branques.

Una de les més destacades sense cap dubte hauria de ser la de la Menorca britànica, en aquest sentit s’haurien de posar en valor els exemples únics d’arquitectura georgiana i altres elements culturals i arquitectònics que han marcat fortament la idiosincràsia de Menorca fins el dia d’avui.

Una altra branca podria reflexar el llegat que la reconquesta (especialment Corona d’Aragó i Regne de Mallorca) va deixar a l’illa, ja siguin certs palaus de Ciutadella o els orígens d’alguns pobles com Alaior, molt marcats per aquesta època.

Noticias relacionadas
Javier Caldentey

En defensa de la educación concertada

Más noticias relacionadas

Una altra branca podria passar per donar a conèixer la breu però intensa presència dels francesos a l’illa, especialment a Sant Lluís. El passat romà i islàmic, tot i tenir molt pocs vestigis en peu, també podria merèixer una menció.

Els edificis i la cultura adquirida durant el segle XIX també seria digne d’una altra branca temàtica, no oblidem que durant aquest segle es duen a terme importants reformes urbanes i la inauguració d’alguns edificis icònics, com el teatre d’òpera més antic d’Espanya, el Principal de Maó.

A part de totes aquestes, se’m poden ocórrer moltes més temàtiques que defineixen el llegat patrimonial i cultural segons el context històric de cada època, però no acabaríem avui. La qüestió és, que val la pena posar en valor tot el que tenim, com he dit abans, fer-ne promoció a nivell internacional i, juntament amb el llegat paisatgístic i gastronòmic, marcar la diferència respecte a altres bandes que no tenen el privilegi de tenir el que tenim aquí, una excusa més que suficient per atreure turisme cultural durant tot l’any, i deixar de dependre només de l’amortitzat turisme de sol i platja, que dura el que dura.