Amb el canvi d’any s’acabarà el miratge del bus gratis a Menorca. Una ficció que es va instaurar el setembre del 2022 quan semblava que l’administració nedava en l’abundància i es podia permetre repartir ajudes sense distinció de renda per fer-nos oblidar la inflació Una medalla que es van penjar Francina Armengol i Pedro Sánchez a les portes d’unes eleccions, però que han acabat pagant els consells, que avui encara no han cobrat del ministeri.
Enrere han quedat altres caramels al votant com els 20 cèntims que ens tornaven per litre de combustible o els vals de compra que es repartien per internet al primer que els demanava. Encara es mantenen, però amb data de caducitat, mesures com la supressió de l’IVA per als aliments bàsics o la rebaixa d’impostos en el rebut de la llum. La tornada a les regles de disciplina fiscal és imminent.
La festa de la despesa pública dels darrers anys s’acaba i han començat a encendre els llums de la sala de ball. O es pensaven que l’escut social duraria per sempre? Com una discoteca a les sis del dematí, el paisatge que deixen les polítiques populistes -avalades per la Unió Europea- és desolador: mentre els clients se’n van a dormir la mona arriben els encarregats de fer net la pista.
Aquesta pluja de doblers públics, pagats amb deute i emissió monetària del BCE, té una relació directa amb la inflació. Des del gener de l’any 2021 els preus han pujat un 16 per cent, ara comparin la seva nòmina i veuran el que s’han empobrit. Si la seva renda és baixa i destinen el gruix del sou a menjar, habitatge i transport, l’impacte haurà estat encara major. I mentre perden poder de compra la hipoteca mitjana a Menorca s’ha encarit en 400 euros i els nous lloguers que se signen es mengen un salari mínim.
Mentre ens entretenen amb debats sobre amnisties i referèndums, es deixa en segon pla l’economia: quin serà el govern obligat a fer els ajustos?
