Josep Portella04/10/23 4:01
TW

Diumenge vam visitar el centre d’art, Hauser & Wirth, a l’Illa del Rei. En el seu tercer any, Hauser ja està ben integrat en el panorama cultural i artístic menorquí. Passada la febre de la novetat, esdevé una proposta que, en el cas de Menorca, sobrepassa el que és el gaudi de l’art. Fa dos anys, la seva obertura va donar lloc a aquella controvèrsia sobre la influència del centre en qüestions com la gentrificació, la puja del cost dels habitatges, la massificació, etcètera, sobre el qual confés que no tenc una opinió gaire clara. Avui, l’experiència Hauser és completa: travessar el port de Maó amb vaixell, descobrir l’Illa del Rei, passejar pel seu perímetre, visitar les exposicions, dinar a les terrasses i, si és com ahir, escoltar un concert de jazz. O sigui, que la visita a l’exposició és quelcom més. Potser això explica l’èxit que ha tingut.

Noticias relacionadas
Josep Portella

Convivència lingüística

Más noticias relacionadas

El passat 1 d’octubre estava ben ple. Vaig descobrir, amb satisfacció, que hi havia molts de visitants de Ciutadella i, en general, molts visitants menorquins. L’exposició estrella d’enguany és la de Cristina Quarles, amb unes obres que són inquietants. Però em referiré avui a una vivència que no crec que sigui l’única persona que l’ha viscuda en la visita: l’enrenou, el soroll, la cridòria. No es tracta que les galeries siguin uns temples místics, però a jo em fa falta el silenci per a llegir les propostes artístiques que veig. Una de les sales és contigua als miralls deformants, que inciten a les rialles, i als tallers oberts, que motiven la conversa. La sonoritat de la sala és ideal perquè això es converteixi en una olla de caragols. Pens que la intenció dels creadors d’Hauser és precisament incorporar el món exterior a l’experiència artística, i el món exterior és enrenou, moviment. Però a mi em va faltar el silenci en aquesta visita. A mesura que faig anys, not més a faltar el silenci.

De cada vegada, el guirigall de la vida em provoca més malestar, més incomoditat. Em passa també amb el guirigall de la política, instal·lat ja per sempre també a Menorca. Fa un temps ens referíem al risc de balearització de Menorca, per posar-nos en alerta de no arribar a fer un mal ús del territori com a Mallorca o Eivissa. Avui, també ens hem balearitzat en la política, en les relacions que la tasca política provoca entre els seus protagonistes i en la forma que els mitjans de comunicació transmeten aquestes relacions.