5 de juliol. Matinam i partim cap as Grau per anar a nedar a l’Illa d’en Colom sense coincidir amb cap de les 196.600 persones que aquell dia hi ha a l’Illa. És utòpic, però hi feim a prop. Hi trobam dos turistes amb un caiac. Despullats. Els fotem l’experiència idíl·lica tipus «El llac blau» i es tapen. Cosa d’ells. Ja fa temps que un cul no ens canvia l’ànim. Més m’havia alterat el que havíem vist abans a l’aparcament. Entre els cotxes, l’habitant femenina d’una furgoneta equipada amb dos llits buida ajupida la seva exigida bufeta, com si fóssim a la sortida d’un after. La imatge no és agradable, però el pitjor és el rastre escatològic que deixa.
Avui se celebren els 30 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera i la llista d’aspectes ambientals a millorar és llarga. Un d’ells és que, en el Parc Natural de s’Albufera des Grau, nucli de la reserva, caravanes i furgonetes adaptades han colonitzat l’aparcament amb una gran anarquia i episodis d’incivisme com la micció pública relatada. I passa a altres indrets igualment sensibles, amb perjudicis, molèsties i riscos evidents.
Per açò, Ciutadella demana una normativa comuna insular per als vehicles dormitori. Bona idea, perquè reforçaria i ajudaria a conèixer els requisits. Però ja hi ha normes concretes, a les ordenances municipals, i normes universals, com el sentit comú i la bona educació, que alguns caravanistes (no tots, i segur que tampoc la majoria) no compleixen sense que ningú ho controli ni sancioni, com tantes altres activitats d’estiu al litoral. Per tant, amb l’actual indefinició de competències en espais sensibles i les carències en els recursos de vigilància, ara mateix l’efecte pràctic principal de la norma comuna seria que tots els menorquins ens podríem continuar queixant inútilment de les caravanes incíviques amb la mateixa base legal.
Per cert, s’ha de valorar ja, per aquest i altres motius, la implantació de zona blava als aparcaments de les platges. Ordre, rotació i doblers per pagar coses com el bus gratis. Un win win total.
