Ja comença a ser sospitosa la insistència del Consell per advertir-nos del gran impacte visual que tindran els nous molins del parc eòlic de Milà. Com si no fos un debat assumit i superat, fins i tot per l’esquerra ecologista que anys enrere va aconseguir aturar els aerogeneradors que es projectaven a l’interior de l’Illa. Si ara resulta que és la dreta qui també qüestiona per raons ambientals que es pugui fer un parc eòlic en un entorn urbanitzat com la ribera nord de Maó i al voltant d’un abocador de fems apaga y vámonos.
Ens haurà d’explicar el PP si té alguna altra raó de pes a més d’aquesta sobrevinguda preocupació pel paisatge. Com si, posats a combatre els impactes visuals, no fos infinitament pitjor la xemeneia de la central tèrmica del port o els quilòmetres de cablejat aeri que embruten l’estètica de la Menorca rural, per no rallar de l’estesa de cables a les façanes o aberracions com els hotels de Son Bou que ara es volen perpetuar.
No hauria de ser un problema que el futur parc eòlic, a diferència de l’actual, compleixi amb les condicions tècniques perquè sigui rendible i deixar que els molins tenguin l’altura idònia per aprofitar el règim de vents de la zona. En definitiva, aprendre dels errors del passat -on els criteris polítics es van imposar als experts- i assegurar un model de gestió eficient, que s’asseguri comptar amb una cobertura mecànica durant la vida útil dels aerogeneradors i fer un correcte manteniment.
De moment, el que es detecten són poques ganes d’apostar pel projecte. Ara es barallen el PP i el PSOE perquè el nou govern ha deixat perdre una subvenció de 8 milions dels Fons Europeus per finançar la renovació, quan el que haurien de fer és anar junts Marc Pons i Adolfo Vilafranca a tocar la porta de la ministra Teresa Ribera per reactivar aquesta línia d’ajuda. O és que ja ens hem oblidat dels discursos que vam escoltar a la gala dels 30 anys de la Reserva de Biosfera?
