TW

Ja ha plogut i molt des que s’aprovàs, per part de totes les forces polítiques parlamentàries, la Llei de normalització lingüística 74/1986, que marcava l’ús progressiu de la llengua catalana a l’ensenyament fins esdevenir vehicular. La nova realitat sorgida amb el pas dels anys va desembocar en el conegut Decret de mínims (92/1997), on es regulava l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents no universitaris. A saber, l'obligatorietat de l’ensenyament de la llengua catalana, hores lectives en català equiparables a les hores lectives en castellà, la promoció de la unitat de la llengua i la consideració de totes les modalitats insulars.

Noticias relacionadas

Més d’un quart de segle després, el panorama polític, tenyit d’ideologia reaccionària, ens retorna a la casella de sortida en matèria de llengua i, fins i tot, es posa en qüestió la unitat de la mateixa, tot contravenint la base científica i filològica. De ver que hem de tornar a explicar que la llengua catalana és una i diversa? Que la parla de Menorca té unes variants (lèxiques, verbals, de construccions sintàctiques, etc.) pròpies dins una mateixa estructura lingüística que és comuna a tot el territori de parla catalana? O és que a algú se li acut qüestionar la unitat de la llengua castellana, només perquè a diferents territoris i continents existeixin infinitat de variants idiomàtiques?

El darrer episodi a ca nostra el protagonitza el Consell insular, en la figura del seu conseller de cultura i educació, Joan Pons Torres, volent eliminar, contra corrent, la Fira del llibre en català. I l’únic problema que té aquesta fira per a aquest senyor és el sintagma «en català». A partir d’una croada personal (prou coneguda en el seu cas), el conseller crea un problema d’àmbit insular (que no ha existit en 18 anys) i dona ales a la resistència. La prohibició no és amiga de la democràcia i un polític ha de ser ben conscient que no pot emprar el seu càrrec institucional per ventilar les seves dèries a tort i a dret. Sabrà posar seny aquest executiu insular? O més tost ens abocarà a la rebel·lió...?