Potser m’he perdut algun capítol, però fins on tenc entès la darrera paraula sobre fer o no el Conservatori a la Sala Augusta de Maó la té el Govern, que té les competències i paga la inversió. L’Ajuntament proposa, però la Conselleria disposa. La Comunitat Autònoma té el deute amb Menorca de fer un nou centre d’ensenyament musical com ha fet, fa anys, a Eivissa i Mallorca. Però ni té l’obligació de fer-lo a Maó ni d’acceptar un emplaçament que a més té en contra a gran part de la comunitat educativa.
El batle Héctor Pons, alliberat de la pressió d’Ara Maó, ha fet un gir de guió a la sèrie turca en què s’ha convertit el projecte de la Sala Augusta. I ho ha fet amb un gest intel·ligent: ell cedeix i cercarà un terreny alternatiu, però a canvi demana que el Govern l’ajudi a donar una nova vida a l’antic teatre. Si el PP té la voluntat real de fer el Conservatori, té una gran ocasió per demostrar-ho; si allò que l’interessa és desgastar políticament l’adversari també ho acabarem descobrint.
Per fer memòria del que suposa aquest projecte, recordar aquest titular: «El auditorio de la Sala Augusta se construirá 12 metros bajo tierra; el público deberá bajar cuatro plantas para llegar a la platea y se hará un túnel hasta Es Freginal como salida de emergencia». Potser així s’entén millor que cap constructora ho hagi volgut fer fins ara, ni tan sols apujant el pressupost. La proposta va tenir sentit quan semblava que serviria per acurçar els terminis, però al final ha estat tot el contrari.
Ningú es compraria una sabata més petita del que necessita quan se’n pot fer una a mida més barata. La idea de recuperar el patrimoni de la ciutat està molt bé i genera consens, però el futur de la Sala Augusta passa per altres plans. Diferent seria si els quarters de l’Esplanada fossin de l’Ajuntament, però aquí ja entram en una altra sèrie turca, la del Ministeri de Defensa i com es desaprofita el seu ingent patrimoni públic.
