Ara que està tan de moda la paraula amnistia, i que sembla que mai abans no n’hi hagi hagut cap a les nostres contrades (malgrat se’n va decretar una que va lliurar de la justícia molts i diversos criminals de la dictadura passada), voldria emprar el terme per a una qüestió més mundana però no menys important…
Heu vist les màquines que tallen arran de carretera els arbres i mates que la voregen? I dic tallar com a eufemisme, perquè el que fan no es eixermar, sinó destrossar literalment la vegetació que creix a banda i banda de l’espina dorsal d’aquesta petita i estimada illa nostra.
A mesura que passa la màquina, va deixant una estela de branques rompudes i tronxos esfilagarsats que, amb el vent, la pluja i la salinitat de l’aire, es van cremant i ofereixen un aspecte de mortandat a les vores del camí absolutament desolador.
De ver hem de fer aquesta feina així en una illa reserva de biosfera i patrimoni mundial de la Unesco?
Voldria demanar, des d’aquestes línies, una amnistia per a la vegetació que creix a les voreres de les carreteres i camins de Menorca, perquè és part primordial del nostre paisatge i la carta de presentació per a tot aquell que ens visita. La feina d’eixermar s’ha de poder fer d’una manera més amable, encara que això representi més mans i més esforç (talment com els quilòmetres de paret seca que aixequem perquè forma part del nostre paisatge…).
Ho podem repensar, per favor?
