La paciència del PP davant el desgavell, la crisi permanent i la ineficàcia de Vox ha durat quatre mesos, dos si descomptem l’estiu. Els populars han dit prou. I ho han fet tant a l’àmbit autonòmic, amb el tema de la llengua a les escoles (on de moment sembla que li ha colat un gol per tota l’esquadra a les pretensions de Vox), com a Menorca, amb el cessament de l’única consellera de Vox, Maite de Medrano, i la ruptura del primer govern de coalició de dretes al Consell de Menorca.
Vilafranca ha estat valent, encara que tampoc li quedava més alternativa veient cap on era capaç d’arrossegar a l’equip de govern un departament paralitzat per una consellera poc eficient i qüestionada pel PP, pel seu director insular i inclús pel seu propi partit.
Quatre mesos després, el Consell i el PP de Menorca tornen al punt de partida. Es torna allà on no hauria d’haver sortit mai. Es torna al que el partit de Menorca volia fer des de bon començament, un govern en minoria, que des de Palma no es va deixar fer, en pactar que Vox entrés als governs insulars de Menorca i Mallorca, a canvi del suport extern de Vox al Govern.
La jugada del PP balear ha sortit fatal per Menorca. La situació ara no és la mateixa que en el mes de juliol. Una cosa és governar en minoria amb Vox fora del govern i l’altra molt diferent és fer-ho després de donar-li una coça i amb una consellera electa emprenyada amb el president del Consell, que, ara sí, no s’ha tallat ni un pèl en criticar la seva gestió.
A partir d’ara, en Vilafranca no li queda altra que, malgrat el nivell de crispació nacional, obrir-se al diàleg i arribar acords amb l’esquerra. Si no sap com fer-ho pot demanar consell als seus companys de Ciutadella, igual que na Susana Mora pot fer-ho amb el batle de Maó. La primera i immediata prova de foc serà l’aprovació dels pressuposts per a 2024. Els del Consell, però també els de Maó i els de Ciutadella.
