Fa una setmana, el president Vilafranca experimentava en carn pròpia el que suposa presidir un plenari en minoria, amb una consellera de Vox disposada a fer la guitza en les votacions amb un criteri imprevisible. De segur no va ser l'únic a acabar fins als nassos. El dubte és si tindrem pressuposts insulars o el PP s’haurà de resignar a prorrogar-los. De moment, vist el clima amb l’oposició, l’acord sembla difícil, però s’haurà d’intentar.
Dies després, qui provava la medicina del govern en minoria era la batlessa de Ciutadella. Amb una insòlita falta de transparència, Juana Mari Pons convocava un plenari urgent per aprovar uns pressupostos que no es va dignar a explicar abans a l’opinió pública. Com se suposa que els ciutadans han de poder seguir una sessió on uns regidors es dediquen a debatre uns comptes que ningú ha vist?
Açò sí, per lamentar-se de la derrota en la votació i exigir més responsabilitat als partits d’esquerra sí que van convocar els periodistes. Una curiosa forma d’entendre el dret a la informació. Potser podrien prendre nota de com va actuar el batle de Maó, Héctor Pons, després que l’oposició tombés la seva proposta de taxa de fems. La seva derrota inicial es va transformar en una oportunitat de consens, aconseguint els vots de PSOE, PP i Ara Maó.
Les tres principals institucions de Menorca, si ens atenim al pressupost que gestionen, estan en minoria aquest mandat i açò obliga a canviar les formes d’exercir el poder, encara que algú li costi d’assimilar. Amb els antecedents que tenim, la consigna de l’acord és complicada, però correspon a qui té la responsabilitat de govern donar la primera passa. És el president o el batle de torn qui ha de despenjar el telèfon i, com a mínim, intentar-ho. Després es veurà si l’oposició està per ajudar o per fastidiar. La temptació del bloqueig és una irresponsabilitat que no ens podem permetre.
