Dimecres passat dia 22 me va cridar s’atenció un titular a quatre columnes d’aquest Diari que realment me va enlluernar: «El Consell insular admet que el català necessita ajuda» (Pàg. 16). ¡Uep, remil i una’ vaig pensar, ara resultarà que lo que està més viu que mai és lo que necessita ajuda i no sa nostra forma menorquina, es nostro menorquí, que ja viu a sa UCI des de fa molts d’ anys’.
Sa notícia feia referència a sa celebració d’una fira colonialista que promociona es català barceloní i que enguany s’ha celebrat a Ciutadella davall un entoldat, com si fos un ball de poble d’una festa patronal més. I més envant sabíem que, com no podía ser d’una altra manera, es tractava d’una fira subvencionada, prova evident de que no pot sustentar-se amb es seus propis mitjans o mèrits sinó que necessita fotre mà des doblers de tots per poder celebrar-se. Una cosa ja comença malament si dependeix d’ets altres perquè açò és una demostració palpable de que no crea prou interés per mantenir-se pes seu propi pes. Per açò tenen que xuclar, sí xuclar, fins a € 30.000 de doblers públics per donar gust a ses seves dèries. Molt car mos resulta a tots aquesta diversió.
Però tornant a sa informació aquella, lo que realment va dir es conseller era que lo que estava en perill era ‘sa variant menorquina’ (des llemosí, s’entén) però mai sa forma des barceloní centralista. Jugar amb sa confusió és una manera de distorsionar ses coses.
Idò, no és ver que es barceloní necessiti ajuda. És ben viu i remena sa coa més que mai. De fet mai havia tingut una salut tan bona encara que camini atiborrat de pastilletes (subvencions). Mai una forma regional forastera havia invadit sa nostra illa amb sa força que té es barceloní avui a Menorca: és obligatori a ses escoles, a ‘la Universitat catalana de les illes Balears’ és el Rei, també a n’es mitjans de comunicació, a ses radios localistes, a totes ses administracions locals, a casi totes ses esglèsies, a molts de comerços, a ses conferències, a ses exposicions, etc. Esteim tan invadits fins es punt de què hi ha gent que ja no sap si vivim a Mahó o al Ripollès, a Ciutadella o a Salt, a Fornells o a Sant Vicent dels Horts. Sa veritat és que esteim rodetjats de ‘barceloní per tot arreu’ mentres sa característica de sa nostra autèntica llengu menorquina es mor de finor ofegada dins sa bassa des complexos i de sa colonització forastera.
Declaració bàsica: Sa llengu de Menorca és es menorquí tal i com mos el van ensenyar es nostros pares i avantpassats. Tot lo altre és intervencionisme polític i manipulació. Perquè ‘No és lo mateix’.
Aquest petit ‘show’ localista celebrat ara a Ciutadella només s’ha fet per pressions polítiques que el PP hauria de ser capaç de resistir i dir ‘prou fins aquí hem arribat’. Pretendre basar sa cultura de sa nostra illa en una llengu localista i minoritaria és un disbarat com una casa. Menorca sempre ha estat internacionalista. Ho dur a sa sang de sa seva història.
Més: molta gent a Menorca considera que n’hi ha molts que viuen des negoci de una ‘llengua’ que mos avallasa i que per açò mateix produeix disgust (rebuig) perquè una cosa que s’impossa a la força és una forma de dictadura. I és una pena perquè es barceloní és una respectable llengu derivada també des llemosí com ho és es menorquí.
Es menorquins compren molts de llibres per internet (¡Qué ho demanin a La Casa del Libro, a Laia, Amazon, etc.!) per açò ses estadístiques locals sobre lectures i difusió de llibres que no tenguin en compte aquest fet no són creïbles. Aquí es poden comprar llibres locals però molta gent compra sa literatura d’autors nacionals i internacionals per internet. No mencionar açò o amagar-ho és una altra forma d’embuar.
Conclusió: es català barceloní no necessita, aquí a Menorca cap ajuda ni mica ja que no és sa nostra forma pròpia. ¿Quan s’ajudarà a n’es nostro menorquí? ¿Quan se respetaran ses nostres paraules? ¿Quan es donaran també € 30.000,00 per defensar es menorquí?
Supòs que aquest escrit molestarà a n’es catalanistes més radiclas però a jo també me molesten ses seves dèries nacional-separatistes i m’aguant. Entre tots feim el món. Bon dia tenguin.
Notes:
1- ‘Bodas de oro’ d’ets amics Luis Barca i Pili Ribas: Magnífica celebració a ca’n Calucha des Port de Mahó.
2- Es Rolling Stones, ja amb 80 anys, han anunciat nova gira per a l’any qui ve per USA i Canadà.
3- Diuen que Vox ha guanyat molts adeptes a Menorca denunciant en el CIM s’histèria de s’apocalipsi climàtica.
4- Sense ses aportacions de Madrid Catalunya ‘quebraria’. («El Debate» 24/11/23).
5- Ses indústries menorquines han sofert es darrers dies un drama: es ports estean tancats i a s’aeroport no hi tornava haver sa unitat canina perquè s’examinava a Madrid.¿ ?. Resultat: Més de 6 díes sense poder enviar paquets urgents per avió. Sa Menorca industrial ha tornat a dependre des nas d’un ca.
6- Dins es govern d’en Sánchez hi ha 2 ministres clarament favorables a n’es terroristes de Hamás. ¿Per què en es seu viatge a Israel en Sánchez no va demanar a Hamás que alliberés es rehens?
8- Herències: No totes ses finques rústiques de Menorca es venen a estrangers. N’hi ha que encara es quedan baix propiedat menorquina per acord entre germans /germanes.
9- N’Úrsula Mascaró presenta sa seva nova exposició de pintures ‘Tesoros escondidos’ a s’Hotel Wellington de Madrid, a partir de dimecres dia 29 de novembre.
10- «Dios. La Ciencia. Las Pruebas» (Bonnassies/Bolloré). ¿És el món un objecte pensat? ¿Qui va possar sa primèra pedra per construir s’univers i sa Vida? ¿És sa ciència incompatible amb sa religió? Un llibre molt interessant i senzill d’entendre. A França ha venut 200.000 exemplars.
