Fa uns anys, un parell de legislatures enrere, el bipartidisme agonitzava i semblava que l’enorme força que havien tingut en el passat els grans partits tradicionals arribava a la seva fi. La irrupció de Podem fou més que una amenaça a la supervivència del PSOE, mentre que Ciutadans lluitava per sobrepassar al PP.
Vuit anys després, Podem és el qui agonitza i Ciutadans només està pendent que li facin el funeral, mentre que el PSOE reté el poder central i el PP ha aconseguit el Govern, el Consell i la majoria d’ajuntaments de Menorca.
Sembla que els partits polítics de cada vegada duran manco. A Menorca, Podem va irrompre el 2015. Va obtenir dos consellers insulars amb àrees de govern al Consell i dos diputats autonòmics. Ara ha caigut a la irrellevància. Està fora del Consell i manté un únic diputat, que a més el perdrà el 2025 en virtut de l’acord de cedir-lo a Esquerra de Menorca. És a dir que d’aquí a un any i mig Podem a Menorca ja no tindrà cap representació institucional i orgànicament ningú ja sap qui mana el partit aquí, a l’espera que Sumar intenti establir-se (o no) a l’Illa.
El camí de Ciutadans a Menorca encara fou més curt. El 2019 van treure un diputat autonòmic i el seu primer conseller insular, que va quedar a l’oposició. Quatre anys després està a zero i no hi ha por que remunti.
I després ve Vox, que fa mig any va aconseguir per primera vegada representació institucional a Menorca, amb un diputat autonòmic, un conseller i dos regidors. Sis mesos després s’ha quedat sense el regidor de Maó i el diputat, i la consellera ha estat expulsada del govern del Consell, i ja hi ha veus en el seu propi partit que demanen la seva expulsió. Ves a saber com quedarà tot, però sembla que Vox batrà el rècord de precocitat.
El resum de tot plegat és que fa vint anys els partits que regien la política menorquina eren el PP, el PSOE, el PSM i Esquerra de Menorca. I dues dècades després, i unes quantes voltes, hem acabat allà mateix.
