TW

Ning-nang... ning-nag..., ning... nang
- Bon dia, sant Pere.
- Bon dia. Vostè una altra vegada! És del diari Menorca, no? Que és que ha obert una secció que es diu Terrícoles al Cel? Digui, que avui tenim molta feina.
- Serà un moment, m’agradaria parlar amb n’Henry Kissinger. Devia arribar fa dos dies, des d’Amèrica del Nord. Ja era centenari, molt vellet. Jueu. És un premi Nobel de la Pau, segur que el tenen fitxat.
- Hum, ho demanaré als tres arcàngels, Gabriel, Rafel i Miquel. Ells amb una batuda d’ales donen la volta al regne. I diguim, com duen el Nadal a la terra? Ja, sopars i tiberis, despesa supèrflua. Normal, en una societat en decadència. Escolti, que em diuen els arcàngels que res, que no hi ha res, fins i tot han anat a la regió dissident dels jueus i res. No sé, ha provat de cridar al Purgatori, mai no se sap, de vegades les aparences... i no se’n fiï dels premis Nobel, i més si són de la pau. Hala, fins una altra. Que entre Palestina i Ucraïna, són dies de molta feina.
Ning-nang... ning... nang, ning... nang
- Bon dia, és el Purgatori?
- Sí, aquí mateix. Amb qui estic parlant?
- Som Josep Portella i no telefon per demanar habitació, no es preocupi. Quan era jove hi anava molt al Purgatori, amb mon pare. Era una pesquera d’oblades molt mala d’anar. La seva veu em sona, sap.
- Ja deu tenir una edat, vostè. Sobretot si li sona la meva veu. Vol que li canti una cançó? Escolti: Love me tender, love me sweet/ never let me go/ you have made my life complete/and I love you so... Love me tender, love me true/ all my dreams fulfilled/ for my darlin', I love you/ and I always will/
- Vostè és n’Elvis Presley! I què fa aquí?
- Home, ara em tenen de porter. Quan vaig entrar, prest farà cinquanta anys, em van dir que serien pocs dies, mentre arranjaven papers, però aquí els dies són molt llargs. Vostè dirà amb què el puc ajudar.
- Cerc n’Henry Kissinger, el premi...
- No fa falta que em digui res més, el coneixia molt a l’Henry, quin pardal! No, no ha arribat. Si ho sabré jo. Si s’ha mort, no és al Cel ni al Purgatori, per descomptat que als Llimbs no hi és, només hi queda un lloc.
Boing... Boing, boing... boing,
- Sí, què punyetes vols.
- És aquí l’Infern? Som...
- Ja sé qui ets, ara amb la IA ho sabem tot. Jo som en Banyeta, no sé si n’has sentit parlar de mi. Surt a la comèdia dels pastorets i ara em plegues en temporada d’assaigs, o sigui que ja pots abreujar.
- Només demanava per Henry Kissinger. Fa dos dies que...
- Henry, deixa es negocis i vine cap aquí, que ja et demanen. Quin pardal que em va arribar. Fa dos dies i només plora i bramuleja. Hala, adeu.
- Bon dia, és vostè en Kissinger?
- Sí, el mateix. Ha estat un error, és ver? No sé què hi faig aquí. Deu ser un error del burofax. Com pot ser que un premi nobel de la pau sigui a l’Infern. Quina falta de consideració! Em diuen que amb els dies hi trobaré molts amics i companys per aquí baix. Hi ha l’Adolfo, en Benito, en Francisco, na Golda, en Pol Pot, n’Stalin, n’Idi Amin, n’Augusto, en Videla, en Carles III, en Tutankhamon. Però jo què hi faig aquí?
- Home, vostè és el principal responsable de milers de crims comesos al Vietnam i Cambodja, tant de vietnamites com cambodjans, com dels milers de joves americans enviats a Vietnam i morts en una guerra absurda. Vostè personalment va ordenar els bombardeigs de Nadal, el 1972, mentre mantenia converses de pau. O els tres milions de morts al Bangla-Desh
- Aquelles van ser operacions per alliberar el món del comunisme, d’un mal major.
- Però van guanyar els comunistes i ara és un destí turístic de primera, ja em dirà quin mal hi ha. Els fills d’aquells soldats ara hi van com a turistes.
- Bé, no sempre l’encertem, els estadistes.
- I què em diu de Xile, on va organitzar el cop d’Estat de Pinochet, l’assassí?
- També per aturar el comunisme. No ens podíem permetre un govern comunista a Amèrica, amb el maleït Castro n’hi havia prou. L’objectiu justifica els mitjans. De fet, ho hem fet sempre, d’ençà que aquests països van independitzar-se d’Espanya. Els Estats Units tenen l’obligació de salvar el món del comunisme
- Vostè també és l’artífex del Pla Cóndor, quan representants de Xile, Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia van pactar la persecució i eliminació dels militants polítics, socials, sindicals i estudiantils, creant una espècie de policia internacional anticomunista. I vostè, que va arribar amb els seus pares jueus alemanys que fugien dels nazis, també ha estat rere totes les operacions expansionistes d’Israel, per a ocupar els territoris veïns i eliminar els pobles amb els que ha de conviure. Morts i més morts. Ja ho veu aquests dies, quin panorama més cruel.
- Necessari, Occident ha de defensar la supremacia d’Israel, que és un mur de contenció contra les embranzides de l’islamisme. El comunisme i l’islamisme són els grans perills del món.
- Però els palestins, els sirians, els jordans, els libanesos no són islamistes radicals. Hi ha una dotzena de religions en aquells territoris. Fins i tot, molts jueus israelians estan en contra d’aquesta política que vostè inspirà i defensen la coexistència pacífica entre estats sobirans.
- En la política internacional no valen les mitges tintes. Els enemics no poden intuir feblesa en nosaltres i la missió del meu gran país és defensar la llibertat.
- Però això no justifica que donés suport a Suharto, el dictador indonesi causant de la mort de mig milió de comunistes i de l’ocupació de Timor Oriental, amb dos-cents mil morts, o de l’ajuda a la dictadura portuguesa i no parlem d’en Franco.
- Jo estic en pau amb tot allò que vaig fer i vaig manar fer, ja que vaig salvar el món del mal.
- Idò, esperi. Que si és com vostè diu el deuen esperar amb els braços oberts, aquí baix.