El client té sempre la raó és un lema que ha fet molt mal. Sovint s’actua més per agradar que amb criteris de qualitat i solvència estable. Es veu en llibres, films, discursos, decisions i mitjans. Tota queixa i opinió s’assumeix encara que sigui idiota o residual. És l’imperi de les enquestes, audiències, clics i likes. I suma qualsevol clic i like, tant si el dona una granota saltant sobre un teclat com un notable catedràtic de Bioètica. La necessitat d’avaluar-nos segons l`acceptació popular quantificada, sense més, condueix a la mediocritat i a la manca de visió a llarg termini.
A Menorca ho sabem. La necessitat d’agradar als turistes va generar urbanitzacions, hotels i més coses que ara s’han demostrat inadequades i horribles. Si, per art de màgia o dinamita, les poguéssim suprimir i tornar a partir no ho faríem igual. Els gustos van mutant, i ara agraden més, per exemple, les platges verges que hotels sobre platges.
La cada vegada més prematura encesa de llums de Nadal als barris es justifica per la necessitat d’atreure compradors (com a borinots), perversió d’unes dates significatives per als creients i viscudes amb efusivitat (hipòcrita) també pels ateus, que es trasllada, per la malaltissa frissera amb tot, a balconades particulars plenes d’intermitents colors ja des de mitjan novembre. És un absurd, però com agrada...
L’escalfament global és evident. I una part és climàtic. Ara hi ha una cimera internacional a Dubai sobre la qüestió. Posaria la mà al capó del cotxe a l’agost que estan més pendents de redactar un comunicat que agradi al màxim de gent que d’aclarir el problema. També vol agradar el recent, utòpic i redundant anunci de 2030 com a data, convertida en el Neverland de la sostenibilitat, en què a Menorca estarem del tot descarbonitzats. Mentre, aquí, amb els molins de Milà, ens vam preocupar i preocupam més de l’acceptació popular que de la seva eficiència. Al client se l’ha d’escoltar, però obeir-lo cegament i fer les coses només per agradar és un mal negoci.
