Fa dies que em volta pel cap el suggestiu i difícil tema de l’escolta. Concretament, després d’assistir a la Jornada del Grup Sant Jordi amb aquest tema sota el títol «L’escolta, la cura, la comunitat i la revelació».
Jo, com molts d’altres, tinc un problema que, per l’edat, no acabo de resoldre: soc un xerraire i quan entreveig, o crec entreveure, el que l’altre està explicant ja hi poso cullerada i aquesta indeguda intromissió pot ser causa que la interrupció trenqui el fil de la conversa.
Pensant-hi bé i interioritzant-me, crec que la intenció és la de participar del discurs de l’altre, de fer-li veure que ha cridat tant la meva atenció, que vull ser-ne part, que l’escolto amb tanta atenció i m’ha interessat tant que les meves neurones s’han disparat fins i tot abans d’hora i he ficat cullerada abans que el brou fos cuit, o sigui que, malgrat la bona intenció, he aconseguit el contrari del que cercava. Que l’altre no se sentís escoltat.
Deia la conferenciant Maria del Mar Albajar, abadessa, que: «escoltar és autodonació d’allò que soc». He d’aprendre la pràctica d’aquesta donació i segur que en sortiré més savi. També ens va dir que: «escoltar és autorecepció, és un do rebut». He d’aprendre a ser agraït pel do rebut, centrant més l’escolta que la meva resposta.
Després del que he reflexionat, he de dir que també crec en la paraula amiga, la que acompanya l’escolta, perquè hi ha moltes maneres d’escoltar i el que cal, crec jo, és escoltar bé per entendre i per respondre.
L’altre conferenciant, José Carlos Bermejo, camil, va titular un dels seus punts de reflexió: «Escolta el què no dic», perquè a vegades no es té el valor de dir i potser es calla el més important. Tant de bo sabéssim escoltar el que no es diu, respectar per què no es diu, però entendre-ho i fer-ho nostre. La veritat dels altres no sempre va d’acord amb la «nostra» veritat, però si sabem escoltar, la seva repercuteix en un mateix i això ens hi apropa i fins i tot ens compromet i ajuda a ajudar. Un i altre en sortim beneficiats. Deia Martin Luther King: «La teva veritat augmentarà en la mida que sàpigues escoltar la veritat dels altres».
Ens cal la companyia. La companyia ve a ser una manera d’escoltar i d’escoltar-nos, paraules, respostes, silencis, mirades, gestos..., tot el que, ben portat, ens ajuda a ser més persones i, amb complicitat, comprometre’ns a combatre tota mena de violència, que com deia en Josep Maria Esquirol: «la violència és muda», en contraposició a l’escolta de l’altre que ens el fa proper i per tant amic de debò.
Dins el tema de l’Escolta tenim un col·lectiu cada vegada més ampli de persones que viuen soles i que, tant si en són conscients com si no ho són, necessiten ser escoltades. Posem-hi atenció. Tots tenim amics, familiars, veïns, col·legues, que demanen, sense dir-ho, ser escoltats per compartir els seus pensaments, sentiments, esdeveniments, alegries i problemes.
Deixem-nos ser trobadissos, escoltem, i el món anirà millor.
