Quan obro un llibre i ben prest hi veig una referència menorquina, se’m desperten les neurones i ja el vull donar a conèixer.
Aquest és el cas del llibre 100 investigadores catalanes d’Antoni Gelonch (Viena ed.) en el que la tercera biografiada és na Margarida Comas i Camps que va néixer a Alaior l’any 1892.
Els mèrits devien ser molts perquè tingui un carrer a Alaior amb el seu nom i és significatiu i està prou bé que sigui al costat d’una escola.
El llibre classifica les dones escollides per la data de naixement i totes elles tenen algun guardó de les més reconegudes institucions catalanes com pot ser l’Institut d’Estudis Catalans, el Premi Nacional de Recerca o la Medalla Narcís Monturiol. Són dones nascudes arreu d’Europa, però que han desenrotllat la seva tasca d’investigació i recerca a Catalunya o amb el seu aixopluc institucional.
Com diu l’autor, en trobareu a faltar, perquè n’hi ha que són dins dels dos anteriors llibres també dedicats a dones que ha publicat el mateix autor a la mateixa editorial.
Més endavant he trobat una altra menorquina, na Maria Àngels Cardona i Florit que va néixer a Ferreries l’any 1940.
Aquesta investigadora va afegir, als molts treballs d’investigació, recerques en cito biogeografia especialment a Menorca. El nom científic ens queda lluny als no entesos, però la cosa és que va estudiar els taxons i les seves malalties amb uns resultats ben útils per la fauna illenca.
Veure aquestes dones menorquines junt amb altres vingudes d’enfora com Irlanda, Sicília, Sèrbia o de grans ciutats com París, Roma, Brussel·les, Venècia, Madrid o la mateixa Barcelona que els acollia, devia ser per elles i les seves famílies un esforç afegit que cal valorar i agrair.
Aquí volia anar: quin estímul per a les joves generacions actuals! Tot i que avui la mobilitat sigui molt més fàcil i ràpida, l’esforç segueix essent important i veure com d’altres han precedit i marcat el camí a seguir ha de ser un motiu més per tirar endavant amb il·lusió i empenta.
Tant de bo les dones menorquines siguin, o segueixin sent, un exemple a seguir també fora del preciós i bonic món que és Menorca. Que ser filles d’una illa, no sigui mai motiu per aïllar-se dels coneixements, els estudis, l’art i tot el que ajudi a ser més i millors persones.
Sempre he dit, i aquí o repeteixo, que quan vas pel món, dir que ets menorquí o fill de menorquins crea simpatia i prestigi. Segur que en bona part és per la feina d’aquestes persones inquietes que amb el seu esforç i coneixement fan avançar la societat.
Ànims joves de Menorca, el món us espera i us necessita.
