Un bosc ben conservat és molt més que la suma dels arbres. Igual que una comunitat humana que funciona bé transcendeix en molt l’agregació dels interessos individuals. D’això a Menorca n’hem sabut molt i convindria tornar a saber-ne ben prest.
Sempre hi haurà qui, quan observa una zona forestal, només hi veu metres cúbics de llenya. Com més gran i majestuosa sigui l’alzina, com més extens i complet sigui l’alzinar, més camionades se’n podria treure. Aquesta és la visió de qui només percep una part del conjunt. De qui prioritza el benefici immediat i no va més enllà en les conseqüències que se’n deriven.
Les investigacions científiques han pogut anar desgranant com els homínids, i en particular la nostra espècie, mostren una evolució positiva gràcies a la capacitat de compatir interessos i treballar en comú. Per damunt dels individus que poden exhibir comportaments estrictament egoistes, la cooperació es posiciona com l’estratègia més exitosa en la cadena evolutiva.
Les nostres alzines també han prosperat a partir d’anar creant una comunitat de col·laboracions. L’aglà que va anar a parar sota un arbust llunyà, brolla a l’empar de l’ombra prèvia, que permet llum sense excessos de calor. Una llavor màgica que fa penetrar la seva arrel pivotant sempre més avall, a la recerca d’aigua i de nutrients.
Així anirà alçant-se també a l’exterior fins a superar la vegetació dels voltants fent matèria a partir de mesclar components de l’aire i de la terra. Un procés que aprofitarà en benefici propi per fer-se cada vegada més gran. Però en aquest viatge del creixement, genera moltes altres coses.
Constantment deixa caure fulles, branquillons i aglans, que seran menjar i refugi per un exèrcit de petits animalons que ho transformaran en humus. L’ombra densa genera un ambient humit i fa que l’aigua, aquest element que està a la base de la vida del nostre planeta, hi sigui present en moltes formes.
Deixa espai a diferents fongs, que sortiran a la tardor en forma de bolet i distribuiran milions d’espores, al mateixtemps que, sota la terra, van ampliant una teranyina de filaments que s’ajuntaran amb les arrels de la nostra alzina i les dels arbres i arbusts propers incrementant la capacitat per captar i compartir substàncies beneficioses.
Aquesta densa malla de connexions subterrània permetrà que una alzina que disposa de més aigua en comparteixi amb les que estan mancades de líquid. Servirà per emetre un missatge d’emergència quan entra una plaga per un cantó, de manera que la resta d’alzines advertides comencin a segregar elements de control natural. Reaccions que les observacions han permès anar descobrint i que mostren un món ric i complex, més enllà de la llenya que constitueix els arbres.
La visió de comunitat és la que va permetre que Menorca superàs la planificació de carreteres orbitals i urbanitzacions per tota la costa que s’havia acordat a principis dels setanta. No deixar-se seduir pel benefici econòmic immediat (que hi era) de l’explotació de l’arena de les platges, del marbre de les coves o del ciment de les urbanitzacions, va ser clau per posar les llums llargues i decidir que es volia un futur diferent.
Les entitats i els col·lectius organitzats sense ànim de lucre, i totes les persones que hi donen suport, han estat actors de primer paper en aquesta senda de reorientar el destí, que mai està escrit encara que qualcú l’hagi dibuixat a uns plànols. La gent que participa en les organitzacions que no busquen repartir beneficis a final d’any, on cadascú posa hores del seu temps lliure i on el motor principal són els valors compartits i no el guany econòmic, han estat el germen de grans conquestes socials.
Pretendre valorar l’èxit econòmic mirant només el nombre de turistes que venen a l’illa és com veure l’alzinar en termes de metres cúbics de llenya, com entendre les coves com a reserves de marbre, com identificar les dunes com a cubetes d’arena per a la construcció. És com pensar la Reserva de Biosfera, el patrimoni arqueològic o la cançó marinera només com a reclams turístics.
A les alzines encara els queda ànima per acollir la nidificació d’ocells entre les branques, emetre oxigen a l’atmosfera, oferir ombra fresca a l’estiu, engendrar punts per beure entre els cocons de la soca o convidar a màgics passejos els caps de setmana. Una vida molt més rica que la basada únicament en el lucre personal.
