La meva condició de jubilat em permet anar repartint entre Menorca i Catalunya el tros de vida que em queda. Quan no som a Barcelona és que encara som a Maó, i al revés. A la ciutat de les mones trob poquíssima gent coneguda pel carrer, per no dir ningú. A la tan hermosa i galante, anar des Dineret a l'ex American Bar em pot representar ben bé vint minuts o mitja hora, si no més temps. I per què tanta estona per a un carrer tan curt, el que anomenam Nou a pesar de ser dels més antics de la ciutat? Mirau, perquè sempre m'hi trob un o altre parent, veí o conegut que em fa el trajecte més durador, i no sempre de forma amena. No neg que em plau conversar una mica amb algunes d'aquestes persones, però no amb totes. Els temes de què hi parlam són diversos, però dominen el de la salut d'aquells amb qui convers o el de les gràcies dels seus fills o nets.
Sí, entre Maó i Barcelona transcorre la meva vida, però de tant en tant l'enriqueix amb alguna sortida a d'altres ciutats. Madrid n'és un exemple, un dels llocs del món més rics en pintura. Per açò hi vaig tornar no fa gaires dies, a visitar-hi una vegada més els museus del Prado, Thyssen i Lázaro Galdiano.
No pens dedicar aquest article a fer una petita crònica d'aquesta meva breu estada a la ciudad del oso y el madroño, sinó només a comentar un parell d'obres d'art que m'hi vaig trobar i que poden interessar a més d'un menorquí. La primera és una magnífica calaixera de devers l'any 1800 d'estil Carles IV i que podeu veure a la foto que acompanya aquest meu article. Segons la informació impresa que vaig rebre de la conservadora del museu, que tan amablement va atendre'm, va ser fabricada a Menorca. La millor ebenisteria menorquina, si no vaig errat, és bàsicament d'influència britànica. Per altra banda, el comerç és una activitat humana mil·lenària. Es feien en aquella època a Menorca calaixeres d'estil Carles IV? És possible que algun lector que conegui millor que jo la trajectòria històrica del mobiliari menorquí pugui dir-nos ara què en sap, què n'opina. Podria ser que tal calaixera no fos feta a Menorca sinó vinguda de fora, adquirida per algun menorquí o anglès resident a l'illa?
Una altra peça artística que em va sorprendre trobar a Madrid va ser la pintura «Lot i les seves filles», potser l'única en territori espanyol de Francesco Furini, important pintor florentí, molt influït pel tenebrisme de Caravaggio. Lot és aquell personatge bíblic que, advertit per uns àngels de la imminent destrucció de Sodoma, en fugí amb la seva família. La seva dona, sense fes cas de la prohibició de fer-ho, va mirar enrere i, com a càstig, queda convertida en estàtua de sal. Les seves filles, amb la intenció de quedar embarassades de Lot, van emborratxar-lo i hi van tenir relacions sexuals. Furini, amb l'excusa de la temàtica de la seva obra artística, pintava i venia excel·lents nus de jovenetes, que jo gosaria dir que si alguna cosa no feien -ni fan- era mal a la vista dels espectadors. Jutgeu-ho vosaltres mateixos, lectors, per la il·lustració que acompanya aquestes línies. «Lot i les seves filles» és un regal que va rebre Felip IV de Ferran II de Toscana amb motiu del casament del monarca espanyol amb Mariana d'Àustria.
Després de dues hores i mitja de tornada a Barcelona amb l'AVE, vaig aprofitar per a comprar-hi alguns llibres relacionats amb tot allò que havia vist a Madrid. Un d'ells «El arte clásico», de Mary Beard i John Henderson (Editorial La Esfera de los libros), llibre de gran ajuda per a la comprensió de l'escultura de l'antiguitat grega i romana, de què el Prado té exposades mostres ben interessants. A la mateixa llibreria vaig trobar-hi casualment «Joan Ramis. Teatre complet» (Editorial Barcino), que tal vegada ja deu haver estat distribuït també a la nostra illa. I ja que hi era, i posats a fer, del mateix lloc vaig endur-me -pagant, és clar- «La ignorància. Una història global», de l'historiador Peter Burke (Editorial Arcàdia), que parla del gran pes de les diverses formes d'ignorància -a través de la política, la ciència, la religió, l'economia, la guerra, les catàstrofes ambientals, etc.- en el decurs de la història de la humanitat.
