La vella Europa és un continent petit que si per alguna cosa destaca sobre la majoria, és per l’immens llegat històric que atresora, un llegat que queda plasmat a les seves ciutats, dotant-les d’identitat pròpia i de fama internacional. Fa anys que a mesura que visit (o re-visit) grans capitals europees o ciutats importants de la península, per desgràcia, la sensació de deixadesa del paisatge urbà és creixent, òbviament hi ha excepcions, però en general hi ha un denominador comú que representa un vertader atemptat contra la bellesa, la història i la cultura: els graffitis.
L’aparició d’aquesta pràctica sorgida a Brooklyn (Nova York) durant els anys vuitanta tenia una motivació reivindicativa o artística, però malauradament amb el pas dels anys, aquestes motivacions s’han anat degenerant donant pas a absurds marcatges de territoris i gamberrades, expressats amb firmes sense sentit i borinots lletjos que avui dia podem observar a persianes comercials, parets, mobiliari públic, monuments, etc. i que venen acompanyats d’un profund despreci pel manteniment dels bens públics (o privats), que poc o res tenen a veure amb les expressions artístiques de Banksy. És curiós que, tot i tenir l’origen als EEUU, sigui el continent europeu el que estigui sofrint des de fa anys una greu plaga d’atemptats creatius i paisatgístics, és tan senzill com fer una petita exploració a l’eina de Google anomenada streetview i fer una volta per les autopistes d’entrada a les ciutats (París, Madrid, Barcelona, etc.), i aventurar-se després als centres de les respectives ciutats (ja no diguem als suburbis), comprovarem com el nul respecte pels béns públics i privats juntament amb les lleus penalitzacions, falta de control i la inacció política han causat l’aparició d’espais marginats i visualment contaminats, cosa com he dit abans, no tan evident als EEUU i en general a països culturalment anglòfons, on aquesta pràctica està fortament sancionada i perseguida, i son precisament els infractors els encarregats de netejar les seves «obres» combinant altres serveis a la comunitat.
Pel que respecta a Menorca, tot i no patir les autèntiques barbaritats que pateixen a la península (que probablement lidera ja aquesta pràctica a tota Europa), també es constata un augment de les pintades arreu de l’Illa, amb l’agreujant d’enlletgir un territori d’especial interès paisatgístic, i sincerament he de dir que la resposta política al respecta és ben pobre, i el civisme ciutadà empitjora per moments. Per solucionar aquest problema, que baix el meu punt de vista no és menor, es requereixen no només accions de conscienciació ciutadana i educació, sinó també (i sobretot) accions que penalitzin de manera efectiva els infractors i respostes polítiques contundents per eliminar les milers de pintades que envaeixen i contaminen el nostre entorn.
