La relació amb la sorpresa és un bon indicador de l’estat d’ànim i de l’equilibri emocional. La capacitat de sorpresa té tant a veure amb la qualitat de l’activitat afectiva com amb les dosis d’intel·ligència invertida en la vida quotidiana.
Una exposició intensa i continuada a les sorpreses sol anar acompanyada d’inestabilitat perquè tanta emoció no és digerible. Llavors apareix el desinterès que acaba afectant el rendiment cognitiu i les bones relacions. Perduda la curiositat l’aprenentatge entra en via morta. D’altra banda, sense bones expectatives no hi ha desig de relacionar-se. Arribat l’excés de novetats apareix l’estrès i la desconnexió. Estan cansats de trobar-s’ho fet i no han descobert que la sorpresa és filla de la curiositat i de l’exploració.
Al nadó quasi tot li crida l’atenció i ho intenta conèixer (tocar, llepar, moure, tirar... Si algú, seguint el seu ritme, l’acompanya en el procés de descoberta, a desplegar possibilitats i significats de què li ha cridat l’atenció, l’infant serà cada vegada més capaç de concentrar-se i investigar. El gaudi per la novetat s’anirà convertint en interès per experimentar, comprovar i intentar entendre. L’excés d’estímuls convoca el seu replegament en ell mateix. Si l’exageració és contínua, pot començar el camí cap a greus patologies de l’esperit.
Aquest esquema reflexiu serveix durant tota la infància. Sempre solen necessitar que algú comparteixi la seva curiositat o interès i, reforci les seves iniciatives enfortint el seu esperit investigador o constructor o creatiu, etc. Cal estar atents a les situacions de defalliment o de desinterès.
En bona part la capacitat educadora de l’adult depèn de la seva sensibilitat per ajustar-se al ritme de l’infant, en saber fer costat sense substituir, en saber escoltar més que dir, en saber esperar, en saber-li rearmar l’ànim, en saber mantenir l’atenció.
El model d’atenció que tinguem amb ell serà el que ell ens dedicarà a noltros.
Són fonamentals les sorpreses alimentades per la intel·ligència. Els savis gaudeixen descobrint. Els infants amants de la saviesa s’entreguen a fer coses diferents amb els mateixos elements perquè així senten la sorpresa a les profunditats del cervell. L’autèntica sorpresa és filla de la investigació. La sorpresa genuïna neix d’un projecte o d’un interrogant
Les sorpreses genuïnes tenen a veure amb el «moro-tat»: redescobrir la mirada alegre i intensament amorosa. Res resulta tan fascinant com redescobrir que importes als que són importants per tu. D’aquesta sorpresa quotidiana en treim el tast de felicitat. Si després de pensar-hi una estona no acabes d’intuir què vull dir, et convé aturar-te, tancar els ulls i buscar referències entre els records. Si no en tinguessis de molt bons no series capaç de llegir. L’expressió d’amor sempre resulta sorprenent. Sempre és un bon moment per reapendre’n.
Pel que fa a mi sé que la capacitat de sorprendre’m em diu com és de sa el meu envelliment. Si deixes emmusteir l’esperit renuncies, com els infants sobrepassats, a continuar pensant i abdiques de detectar novetats. Llavors res ni ningú és bell i deixes d’estimar el món.
