La mateixa setmana que Pedro Sánchez mostrava el seu pitjor estil al Parlament Europeu, cercant l’enfrontament amb la meitat dels eurodiputats, aquí a Menorca teníem un exemple del que es pot aconseguir quan els dos principals partits, PP i PSOE, es posen d’acord. De fet, és aquesta capacitat de diàleg entre socialdemòcrates, conservadors i liberals el que ha fet possible el gran projecte europeu, i no els murs ideològics que el nostre president presumeix d’haver aixecat per excloure l’oposició.
La mostra d’entesa que hem tingut a l’Illa ha estat la ubicació del futur Conservatori. Enrere han quedat deu anys de tossuderia, on semblava que si eres d’esquerres havies de defensar obligatòriament l’opció de la Sala Augusta i si eres de dretes havies d’apostar per un edifici nou. En quin moment la política es va convertir en un joc de trinxeres on els arguments tècnics i econòmics passen a ser irrellevants davant les idees prefixades?
La directora del Conservatori es mostrava alleujada el dia de l’acord perquè s’ha aconseguit una passa molt important per desbloquejar un projecte que ha superat tots els retards admissibles. Ara veurem si la Conselleria d’Educació està a l’altura i no es repeteix l’extrema lentitud que han demostrat en la tramitació de la nova escola des Mercadal o del Centre Integral de FP d’Hostaleria a Ciutadella.
La nova seu del Conservatori a Maó s’anuncia des de fa una dècada, però fa 37 anys que es va fer el trasllat de professors i alumnes al Claustre del Carme, una ubicació precària que havia de ser provisional, però on s’han acabat formant tres generacions de músics. Dic músics i no ballarins perquè, per culpa d’aquesta manca d’espai, Menorca és l’única illa de les Balears que no ofereix estudis professionals de dansa. Els nostres alumnes també són els únics sense un auditori en condicions. Bastarà un mandat per resoldre aquesta discriminació?
