Jordi GonzálezMenorca21/12/23 4:01
TW

El Govern balear en minoria del PP segueix la política del qui dia passa any empeny, mentre que Vox li va marcant el camí que ha de seguir. S’ha vist clarament en la negociació (?) dels pressuposts per la Comunitat de 2024, que després d’alguns estira-i-arronses, al final el PP ha cedit en totes i cadascuna de les exigències de Vox. O bé el PP no sap negociar; o bé Vox és molt intransigent i considera que ja va cedir tot el que havia de cedir donant els vots per investir a Marga Prohens; o bé la ultradreta té fermat de cap i peus aquest Govern. Segurament és una mescla de les tres coses, el que fa que al final estem davant un Govern en el qual Vox mana molt. Ho fa amb el vistiplau del PP, a canvi que el deixi governar i ja en un futur es xerrarà de les promeses pressupostades a Vox.

Una de les majors cessions del PP han estat els 20 milions que haurà d’invertir d’aquí a 10 mesos per fer realitat la segregació lingüística a les aules en un trimestre. La lliure elecció de llengua ja va ser motiu de discrepàncies entre els dos socis fa uns mesos. Ho van arreglar acordant que ja veuríem com ho aplicarien en un futur, i ara ho han tornat a arreglar reservant una partida econòmica per aquest fi per al curs vinent. Segur que d’aquí a allà tornaran a esclatar espurnes per aquesta qüestió.

Noticias relacionadas
Jordi González

Sánchez  reforça un PSOE més personalista

Más noticias relacionadas

L’altra cessió ha estat l’anunci de llevar l’impost de patrimoni als que tenen béns (sense comptar l’habitatge habitual) per valor d’entre 700.000 i 3 milions d’euros, el que suposarà al Govern perdre uns 70 milions anuals. Si sumen els 60 milions anuals que pot costar cada any la segregació lingüística a les aules, la brometa de Vox pot pujar el 2025 als 130 milions, que es veuran compensats pels 400.000 euros d’ajudes que retiraran a sindicats i patronals. Quasi res.

Vist el que mana Vox en aquest Govern, igual hauria estat més recomanable, i no tan costós per l’erari públic, que l’extrema dreta entrés a l’Executiu, ja que ben segur un cop dins seria més fàcil de persuadir-lo i fer una negociació real (d’aquelles que tots els socis cedeixen), perquè de moment des de fora del Govern està aconseguint tot el que pretén.