Ring... ring...
- Salve inquies
- Perdoni, que jo no vaig anar al seminari i a l’institut no teníem professor de llatí.
- Non forsit. Podem parlar amb la llengua que vulgui. Faltaria més.
- Vostè és Déu?
- Sí, sí. Som Déu omnipotent i omnipresent, incolor, inodor i insípid.
- Estic un poc nerviós, és la primera vegada que/
- M’ha estranyat que emprés el telèfon. Vostè ja sap que pot comunicar amb jo en qualsevol moment sense necessitat d’artefactes o intermediaris.
- Sí, però com que la secció al diari s’intitula Ring.. ring... he trobat oportú i adequat emprar aquest invent de la humanitat que vostè va crear.
- Com vulgui. Em parla vostè del diari. Quin diari?
- El diari MENORCA, és un modest periòdic que es publica a l’illa de Menorca.
- Sí, el record perfectament, com record al pare Cots.
- El pare Cots. Tenia genit, el pare Cots!
- I tant, però crec que vostè no em crida per parlar del pare Cots. Té alguna qüestió teològica o cap misteri teologal per a resoldre? Està passant per una crisi de consciència? Viu una mudança de fe? S’ha quedat orfe d’amor?
- No, per sort no. Jo som agnòstic, però també som curiós. I tenc una curiositat que em corca des de fa dies. No sé si coneix vostè a un partit polític espanyol que és de nom Vox, fa poc que s’ha creat i potser encara...
- No, no el conec. Què fan, aquesta gent?
- Bono, quan fan una manifestació davant la seu del PSOE a Madrid contra el president, uns li diuen el nom del porc i els altres passen el rosari i demanen ajuda a la mare de Jesús perquè els salvi del mal. Què no és un poc rar?
- Segurament, els que passen el rosari és per demanar que perdoni als blasfems. Així reequilibren el caos. Per cert, ha posat accidentalment un tema sobre la taula. Vostè ha dit: mare de Jesús, no mare de Déu. Vol que entrem en aquesta qüestió?
- Tal vegada un altre dia. Ara per ara és sa darrera puça que em pica. Jo, allò que li vull contar és que l’altre dia els principals dirigents de Vox a la meva terra van i diuen que ells només s’agenollen davant Déu.
-Vaja, avui en dia ningú s’agenolla davant Déu. I estic content, sap. No m’agrada la imatge d’humiliació que suposa. Que consti que jo no ho he dit mai que s’hagi d’agenollar la gent, la genuflexió no és honrosa ni pel qui la fa ni pel qui la rep. A més, és dolorosa i a segons quines edats provoca un increment de l’artrosi i molt de dolor físic que obliga al consum de tramadol, col·lagen i sessions de fisioteràpia, tan de moda al vostre planeta amb tanta gent que es posa a córrer als cinquanta anys. Pensaria que és una frase feta per dir que ells són... vostè ja m’entén, però després del que m’ha dit de Madrid resulta que deu ser de ver. Què sap si van a missa?
- No, no ho sé. A veure, si tots els que van votar a Vox a les darreres eleccions anessin a missa..., però no ho crec. Pens que deu ser, com diu vostè, una frase retòrica per dir que només obeeixen la llei divina, però no les lleis dels homes.
- Sí que és curiós, ja que la transcripció de les lleis divines, en un suposat hipotètic que existeixin, la van fer els homes, per tant, la llei divina és la llei de l’home.
- Sí, tot ve arrel de l’aprovació dels pressupostos de les Illes Balears per 2024. Els de Vox van fer passar pel tub als del PP, encara que jo pens que abans de cantar victòria haurien d’esperar a la liquidació dels pressupostos. Ells demanaven unes coses i fins que no els han concedides no han votat a favor.
- I quines coses són aquestes tan importants que fa que diguin que només acoten el cap davant Déu?
- Miri, jo no estic molt posat en el tema, però he llegit que era treure l’impost als rics que tenguin menys de tres milions d’euros de patrimoni, després, separar els alumnes a les escoles segons la llengua amb la que volen els pares que siguin ensenyats, també treure les subvencions que mana la Constitució a sindicats i patronals i crear un cos de policia ideològica a les escoles. No sé si m’he explicat bé.
- La veritat és que no he entès res: que els més rics no contribueixin a la redistribució de la riquesa, que els fillets se separin per qüestió de llengua, que el poder públic no compleixi el mandat constitucional i que es creï una brigada ideològica a les escoles. I són aquests els que només s’agenollen davant jo? Bé anem.
- Tots no, perquè n’hi ha un que ha votat en contra de tot això. És un jove que era capellà però ja no ho és, que era de Vox i no sé si encara ho és, però que ja no és del grup de Vox al Parlament.
- Vostès, allà baix, son molt complicats, eh! Sort que no en faig massa cas. Si en veu cap, faci el favor de dir-los que no s’agenollin més. Per cert, li he de demanar un altre favor. Des de fa dos mil anys me pinten igual: un senyor blanc amb una llarga blanca i una cabellera blanca immaculada, amb un triangle dalt el cap que jo no sé perquè me pinten amb un triangle dalt el cap per explicar la trinitat, ni que sigui maçó!, amb una llarga túnica blanca o de tons honests, que sembla que som el papà Noel en faldaret o en Gandalf. Al menys, a Al-läh ningú no el pinta, perquè no es pot pintar. Jo tampoc no tenc ni cara ni forma, som un esperit, un ésser incorpori. Perquè em pinten home? Per què em pinten blanc? Es ver que el món no seria el mateix si en tost de pintar-me com Santa Claus en camisa de dormir em pintessin com Àngela Davis? Amen.
- Amen.
