TW

La dreta, i especialment el PP, sempre s’ha omplert la boca de què són els millors garants de l’estabilitat. Els que donarien seguretat jurídica als empresaris i ciutadans. Amb els qui haurien acabat les crisis polítiques i les picabaralles entre socis. Doncs bé, duim mig any de governs de dretes a la majoria d’institucions i no s’havia vist mai un desgavell tan gros en tan poc temps. Les crisis i els escàndols s’han succeït dia rere dia a les administracions governades pel PP. Van començar a Ciutadella on va haver de dimitir un regidor per enfrontar-se a la Policia Local durant Sant Joan, i va seguir el Consell amb el cessament d’una directora insular per emprar el Llatzeret per celebrar els anys de la seva filla.

Després va venir la insòlita petició de na Medrano (Vox) a Vilafranca (PP) perquè cessés el seu director, amb una destitució que va arribar dies després i que finalment acabà amb el cessament de la pròpia consellera de Vox i la ruptura del pacte de govern. I tot plegat ha duit que a punt d’encetar l’any no hi hagi nous pressuposts, cosa inèdita almanco en els governs del Consell dels darrers 20 anys.

Noticias relacionadas

Al Govern i el Parlament les tensions i crisis entre PP i Vox són constants, fins al punt que l’únic diputat menorquí de Vox ja no milita en el partit, el qual fins fa quatre dies era el seu coordinador insular. El PP, en aquest cas, ha pogut salvar els pressuposts autonòmics, però sap que prest o tard tornaran a esclatar les espurnes amb Vox.

Si un es fixa, els governs menorquins del PP no han tingut tant de problemes allà on no hi ha Vox pel mig. A Alaior, Ferreries i Es Migjorn, els populars governen plàcidament tots sols, mentre que a Sant Lluís i Es Castell ho fan sense sobresalts amb els centristes, i as Mercadal tranquil·lament amb un pacte a contra natura amb l’Entesa. A Ciutadella, on governa en minoria i en el que Vox pinta poc més que no res, també ho duen bé, de moment.

Està clar que governar en solitari i amb majoria absoluta és més còmode, però també s’ha demostrat que quan el PP arriba a acords amb altres formacions no regna la inestabilitat, i en canvi quan pacta amb Vox tot són maldecaps.