Els controls de seguretat són una de les tasques més importants dels aeroports, ja que garanteixen la confiança dels passatgers i dels membres de l’equip de vol. Des de la inspecció de l’equipatge de mà, la detecció de metalls o d’altres objectes perillosos, la prova aleatòria de drogues, fins a la revisió del passaport o document nacional d’identitat. Ara bé, són cruixidors.
Fa més de 20 anys que els atacs de l'onze de setembre als Estats Units van redefinir l’experiència de volar. Vam haver de començar a treure’ns les sabates de taló o les botes, la roba d’abrigar, jaquetes, cinturons, separar els líquids, els aparells electrònics o deixar molts estris perillosos. Des de llavors, passar els dominis de la terminal és una tasca tediosa que condiciona tot allò que t’endús. L’origen o el destí, també influeixen. Vull dir que segons el guarda de torn, l’exigència és major o menor, i que -de vegades- pots haver viatjat amb qualque element que guardés més perill que el taló d’una sabata o al potet de maquillatge.
El mes passat, per qüestions d’enllaços des de Menorca, vaig fer en un mateix dia Santander – Bilbao – Madrid – Palma – Maó, i cada control de seguretat va propiciar qualque factor distint.
Ara que tanquem l’any, podem celebrar que Aena implantarà el 2024 escàners amb rajos X en 3D per inspeccionar equipatges sense necessitat d'obrir-los. Adeu a treure líquids i portàtils als aeroports espanyols. No em digueu, ja era hora!
