Diumenge passat, dia 24 de desembre de 2023 s’han complert, justament 110 anys des del dia que un home des Castell no va tornar a ca seva, assassinat a la mar, a les costes de Menorca.
Aquest home va deixar viuda i era pare de 6 fills entre dotze anys i divuit mesos.
Aquest home tenia un caràcter molt fort, de manera que l’any 1899 va haver d’ajornar sis mesos la data de casament atès que la seva mare -viuda- no li havia donat el preceptiu permís matern per motius no sabuts, encara que sembla que a conseqüència de que els dos eren de cap de brot.
Aquest home era patró de pesca, amb títol oficial, i sabater quan la pesca no ajudava a viure, com era freqüent per aquells temps.
Aquest home va cercar la manera de mantenir la família a través d’un contracte laboral amb la «Compañía Arrendataria de Tabacos», posant ell el bot i els ormejos -veles, rems... mentre que la «Compañía» aportava un mariner ajudant i una pistola, com única arma d’autoritat.
Aquest home va ser advertit per un germà seu, del perill que comportava açò de fer de capturador de valises de contraban de tabac, advertiment que no va ser atès per ell; vuit de família era un estol mal de mantenir.
Aquest home, segons conten, també havia estat advertit, a Calesfonts, per un carabiner, de la conveniència de fer ulls clucs per segons on, suggeriment que no va ser atès per ell.
Aquest home havia comprat una casa al carrer de Sant Pere des Castell just el mes d’agost d’ara ha fet 110 anys, pocs mesos abans de la seva desaparició.
Aquest home no sabia el forat on se ficava per allò de que el contraban de tot tipus de matèries, però especialment de tabac, era controlat amb fermesa i pocs escrúpols per un personatge mallorquí, conegut com «en Verga», que era clar defensor dels seus addictes i que no dubtava, pel que sembla, en fer ús de sicaris quan la cosa se li escapava de les mans. Hi va haver qui el va qualificar de «l’últim pirata de la Mediterrània». Avui ja se sap que amb els doblers obtinguts de les seves activitats delictives va ser un dels principals finançadors de l’alçament de l’any 1936, anomenat «Glorioso Alzamiento Nacional».
Aquest home i el seu ajudant van ser empassats per la mar aquell dissabte de Nadal de 1913, mereixent unes breus referències de la premsa local on es parlava de la seva desaparició. Sembla que el bot va ser trobat a «Marchica» a prop de Melilla; els cossos, no. El temps era bo i no es pot considerar un naufragi inesperat.
Aquell home era el meu avi matern, Antoni Miquel Preto, mort als 41 anys, però encara viu en el record, el meu record.
