- Número apagado o fuera de cobertura, inténtelo de nuevo.
- Vaja, provaré amb en Gaspar:
Ring.. ring... ring... ring... ring...
- Número apagado o fuera de cobertura, inténtelo de Nuevo.
- Mala sort, tal vegada en Baltasar:
Ring... ring... ring... ring..., ring...
- Numero apagado o fuera de cobertura, si lo desea puede dejar su mensaje
- Res, em pens que hauré de fer un darrer intent amb l’Heraldo:
Ring... ring... ring... ring...
- Ai... quin badall. Sí, digui.
- Hola, es vostè el patge dels reis?
- Tal vegada sí, tal vegada no. Cada rei té els seus patges, jo som el Heraldo, que diuen a Alaior, o sigui el patge principal, el cap de personal, responsable de recursos humans, com si diguéssim.
- Bono, és que m’agradaria poder parlar amb un dels tres reis, qualsevol em serveix. És per fer la secció d’aquesta setmana al diari «Menorca».
- Em sap molt de greu, però no serà possible. Tots tres dormen com a rabasses. No s’imagina la feina que hem tingut avui vespre. Ells ja tenen uns anys i açò cansa, cert que és un dia a l’any, però no s’imagina les nafres que tenen a les mans. S’han pres una infusió de Duerme bien i ara bequen com angelets. Jo no els despertaré. Pensi que després ens tornam cap a Orient i és un viatge molt llarg. A més, estan decidits a anar-hi amb els camells per no contribuir al canvi climàtic com fan aquests milionetis que tant admiren els humans i que es mouen en els seus jets privats.
- Bé, idò, haurem de deixar ses majestats que reposin i als nostres lectors sense la secció. Un altre any els cridaré abans del gran dia, de tot s’aprèn, menys segons qui que anuncia ampliacions d’aparcaments abans de les eleccions i després resulta que no paga el tros que li deixen emprar. Adeu
Ring... ring... ring...
- Si, digues.
- Hola, que ets en Josep? Com va per la redacció? Els fillets contents? Jo som en Josep, també. Que saps si a l’altre Josep li farà res que aquesta setmana no hi hagi ring... ring? Si no us sap greu faré un breu ‘Quid pro quo’, que fa temps que no en faig.
- Tot teu. Ja saps que el diari és com casa teva.
2 ‘QUID PRO QUO’:
Maig 2023. Eleccions municipals a prop. L’oposició diu que farà un tanatori i surt Mr Bean i diu que ells ja tenen el projecte fet (ningú no l’ha vist), surt l’oposició i diu que l’escola de música necessita engrandir i surt Mr. Bean i mostra un projecte d’arquitecte (que degué costar?) per convertir el centre de Salut en Escola de Música. L’oposició demana que el nou geriàtric i centre de dia sigui al centre del poble i apareix ell per posar-lo a l’extraradi. La gestora de l’escoleta diu que no li paguen es deutes i surt el cap i diu que tot és un malentès. Algú diu que no hi ha aparcaments i, tot seriós, amb profusió de mitjans i fanfàrries, Bean anuncia que l’aparcament s’ampliarà per cent cotxes més. Passen les eleccions i Bean surt elegit. Del tanatori no se’n parla més, de l’escola de música no se’n parla més, tret per explicar que hi ha especialitats que no poden començar per falta de mestres, de l’escoleta sí que se’n parla, i bastant. L’aparcament torna a l’actualitat quan es confirma que no només no hi haurà ampliació promesa de cent places sinó que es perdrà l’aparcament que hi ha per una raó: perquè l’Ajuntament porta dos anys sense pagar i sense tancar un acord amb la propietat. Els propietaris posen un cartell d’aparcament tancat, però reben «advertències» si ho fan. El batlle diu que tot s’arranjarà però que hauran de fer un «encaje legal». No només això, arran de la pèrdua transitòria (esperem) dels aparcaments promesos al centre de la ciutat, presents i futurs, se sap que l’Ajuntament deu també el lloguer dels terrenys dels aparcaments de dalt es Cos i la cosa no pinta bé, i que deu també el lloguer del Club Hípic. D’aquest pas, a Alaior prest practicarem «l’aparca como puedas». Ara ve la part seriosa: Tots comprenem que crear aparcaments és una tasca difícil en una ciutat on cada vegada hi ha més cotxes, propis i de lloguer. Això passa a Alaior i a tots els pobles. És una seqüela del tipus de mobilitat que s’ha creat en els darrers anys i un maldecap per a tots els batles i batlesses. Sabem que en ocasions s’improvisen aparcaments en llocs que no reuneixen les condicions o no compleixen amb la norma urbanística i que el procés per a complir-la és llarg i feixuc, sobretot si s’està tretze anys sense aprovar la revisió del Pla General. La gent ho comprèn, el que és més mal de comprendre és que en campanya electoral s’anuncien com imminents coses que se sap que no es podran complir, almenys en un termini breu. No sé quina és la paraula més adient. En aquest cas hi hem d’afegir el fet de la morositat de més de dos anys per a satisfer els lloguers mínims que es deuen. Ah, en realitat tot és una campanya de la premsa.
