De grips i mascaretes

Costa de creure que, després de viure una situació sense precedents fa tan poc temps (a penes fa quatre anys de la pandèmia), ara tornem a entrar en polèmiques entre polítics vers el que més convé per enfrontar una onada de grips diverses que afecten totes les comunitats autònomes. Es torna a posar en dubte, des d’algunes posicions polítiques, encapçalades per la presidenta de la Comunidad de Madrid, la conveniència d’emprar la mascareta a centres de salut i hospitals. Em resulta inversemblant que es qüestioni la protecció d’aquells que ens han de cuidar, quan la sanitat espanyola no s’ha reforçat, pel que fa a personal sanitari, de la manera que deuria, ni tan sols després de la covid. Potser a algun polític el tema de la «libertad» (entesa en una accepció més que qüestionable) li ha donat rèdit electoral, però posar per damunt aquesta circumstància abans que el bé comú ho considero d’una perversió que frega la maldat.

Noticias relacionadas

Masclisme regressiu

Más noticias relacionadas

Per sort, la ciutadania té més coneixement i seny que molts dels que han de determinar les normes i ja hi ha molta gent que empra la mascareta quan té alguna afecció que saben és contagiosa. Sempre, entorn d’aquestes dates, hi ha hagut passes de grip (així li dèiem abans...), que han buidat les aules de les escoles i, per extensió, l’entorn de contacte d’aquests infants. No ens era familiar la mascareta aleshores, però de tot s’aprèn i la pandèmia ens va deixar com a herència que l’ús de la mascareta era útil per pal·liar contagis. I hem de tornar a començar de zero amb el tema? Em costa molt d’entendre...