El temps camina molt ràpid, s’avança en lloc d’endarrerir. Com un mecanisme imprecís, on els quarts marquen vivències. Sempre va de pressa, córrer camins, i quan creiem trobar l’emplaçament, l’indret ha canviat de lloc.
El quadrant solar és distint durant la maduresa emocional. Hem après a sentir, a prendre consciència de les emocions. Ens tornem assertius als esdeveniments externs i prenem decisions coherents. Els valors són l’agulla.
Som els nostres aprenentatges i les nostres vivències, el que recordem i raonem. Per açò el meu temporitzador vol una jornada de feina profitosa, i estima, tenir a prop la gent que em sap fer riure.
No tenc temps per l’epidèmia de crítiques constants per a tot. Ni per les persones que malmeten. Per rumors infundats que surten de sota les pedres. Ni pels comentaris digitals nocius que provoquen les notícies. Tampoc pels fanatismes. Ni per companyies que duen mals. Per qui qüestiona si amb català o amb castellà. Del dia o diada de Sant Antoni. Menys encara pels qui rallen d’adoctrinament d’aules. No tenc temps pel discurs demagògic de personalitats polítiques que es fonamenten en arguments d’odi, ni pels qui enfronten la població.
A la meva edat, l’argumentari apel·la l’empatia i posar-se en la pell de l’altre, imaginant com són les coses per a certs col·lectius marginats.
Propòsits d’any nou: Tots tenim el mateix pressupost temporal al dia: 24 hores exactes. La diferència és com les utilitzem.
