Sempre s’ha dit que som pols d’estrelles, ho heu sentit dir, veritat? De l’explosió original ara farà només uns 13.800 milions d’anys van sortir disparats en totes direccions infinitat de partícules molt elementals que va donar lloc als àtoms més senzills, l’hidrogen i l’heli, els més petits de tots els àtoms, i encara ara els més abundants en tot l’univers, que van anar agrupant-se en grans nebuloses sense llum i sense forma.
Aquestes, a poc a poc, girant sobre elles mateixes anaven concentrant-se fins a arribar a formar galàxies, i dintre de cadascuna d’elles en agrupacions més denses d’aquests àtoms més senzills, molt junts i apretats es va produir el miracle de la llum, es van posar en marxa les reaccions nuclears que encenen les estrelles com el nostre sol. Es va crear la llum.
Però totes les estrelles també tenen un procés d’eclosió, de maduresa i també d’implosió a on l’estrella torna més petita i apagada, però si l’estrella és molt gran, una superestrella, acaba en una immensa explosió final amb una energia tal que en aquest forn terriblement incandescent, aquests àtoms més simples, a tan altes temperatures es combinen formant àtoms més grans i complexos...
Quasi podríem dir que d’aquesta pols o millor dit d’aquesta escòria, sortim nosaltres, perquè de les restes d’aquesta immensa explosió estel·lar es formen noves nebuloses que al girar i concentrar-se de nou es formen noves estrelles i sobretot nous planetes, i asteroides i cometes que es posen a girar al voltant d’una estrella. Ja tenim un sistema solar com el nostre en el qual ha sorgit una planeta com el nostre ara fa només uns 4.500 milions d’anys.
Al començament ardent i ple de foc, poc a poc va anar refredant-se fins que sembla que gràcies a l’impacte d’un cometa ple d’aigua va omplir d’aigua els oceans i dintre d’aquesta aigua va ser possible la gestació de la vida.
Però hi va haver un altre miracle sorprenent, un o molts altres cometes carregats amb molècules vitals elementals formades en la immensitat sideral per l’acció dels rajos còsmics sobre aquests àtoms més complexes com són el carbó, l’oxigen, el sofre i tants d’altres, es va generar la vida.
Sí, sí, avui en dia se sap que la vida va ser inseminada al nostre planeta per algun cometa a la manera d’un gran espermatozoide que va fecundar l’òvul planetari. I dintre del líquid amniòtic de les aigües oceàniques a partir d’aquestes molècules elementals ja amb el poder de crear la vida van aparèixer les primeres cèl·lules. Algunes d’elles tenien el poder de la fotosíntesi, que vol dir que amb la llum que els arriba del sol podien convertir l’anhídrid carbònic que omplia l’atmosfera primitiva en oxigen, i aquest és fonamental per donar energia als éssers vivents més complexos. Fins i tot sembla que perquè nosaltres sorgíssim aquí, en aquesta existència, va ser imprescindible un altre impacte monumental, l’impacte d’un altre enorme asteroide que va arrancar una part del planeta original per formar la lluna donant voltes damunt nostre, i sense la lluna no hi hauria marees, i sense les marees el pas de la vida marina a la terrestre no hagués sigut possible. Impressionant, veritat? Primer les algues marines van anar adaptant-se a viure a la terra sense aigua en les marees baixes, ja tenim les molses primitives que van anar evolucionant fins als arbres, i més endavant els peixos es van convertir en amfibis que podien suportar també viure sense aigua i a poc a poc al llarg d’una gestació de milions d’anys van aparèixer els rèptils, els dinosaures, per cert un altre cometa providencial els va fer desaparèixer a fi que els mamífers i nosaltres poguéssim sorgir.
El poeta Eduard Galeano assegura que l’univers ens va crear quan va considerar que era imprescindible un ésser vivent que tingués el do d’apreciar la seva bellesa. I aquí estem astorats de tanta meravella.
