Fa poques setmanes el món occidental ha celebrat el Nadal i una gran part l’han celebrat sense saber de què anava la festa.
Encara més, fins i tot hi ha qui fa els possibles per treure’n l’essència, i és que el misteri no cap al cap del pragmatisme en què vivim i si no ho tinc clar fa nosa.
Trobareu grans pensadors a favor i en contra de l’existència de Déu. Si tot fos clar i palpable ja no seria un misteri.
Per sort vivim uns temps en què fins i tot hi ha líders religiosos, penso sobretot en el Papa Francesc, que quan parlen de Déu parlen d’amor i de bondat, d’acolliment més que de càstig i potser en celebrar el Nadal ens convindria entrar en aquest univers d’esperança, aquesta esperança que avui és negada a tantes persones i és el principal recordatori que cada any ens entra per tot arreu fins a arribar a entendrir els cors, però sense aprofundir prou en el seu missatge.
Rebuscant entre papers, com acostumo a fer, he trobat aquest escrit del P. Llunell: «És del tot impossible acceptar Déu, poder-se entendre bé amb Ell, mantenir-hi una relació cordial si jo el veig com una nosa o com un enemic quan, de fet, és tot el contrari.
Déu constantment ens fa bé perquè ens ajuda a ser millors persones i millors creients. Ens fa més humans.
Això és el que encara no han descobert molts i moltes que el neguen tossudament o que en fan befa cruel perquè veuen en Déu l’enemic de la seva felicitat o una ridícula caricatura en comptes de saber-hi reconèixer el seu millor aliat en la vida i en la mort.
Aliat i amic.
En la vida, perquè ens allibera de l’equivocada manera de viure en l’egoisme tossut, excloent i insolidari».
És bo que celebrem festivament el Nadal, és fantàstic que ho fem en família i amics, és entranyable que ens reunim amb esperit de germanor i amor i fins i tot recordem les persones estimades que voldríem al nostre costat, fins i tot ens fem regals per demostrar aquest amor i amistat, però això no ens hauria de distreure del que realment estem celebrant: el naixement de Jesús de Natzaret.
Si ens aturem a pensar com ho hem celebrat i en som conscients del seu autèntic significat, potser intentarem seguir els consells del seu missatge que trobarem a les Benaurances com a guia pel nostre dia a dia.
Podem passar de llarg i mirar només les llumetes dels aparadors i la lluminària dels carrers, però el cor i el seny ens diu una altra cosa.
Potser la pregunta seria: què busquem? El Nadal ens fa millors com a persones?
Bon Any, bona gent!
