Una colla de companys

Bernat, quan xerra, dona voltes i més voltes, abans de deu minuts de xerrar no som mai capaços d'endevinar de què va el tema. Marc és tot el contrari, comença sempre amb una frase curta i dràstica; la diu tan grossa, que quan nosaltres anam fent-li preguntes, ell comença a afluixar; al final, el que presentava com cert i segur és sols el que va sentir dir que havien dit. Blai és l'inventor del grup, sobre tot s'inventa a ell mateix; ens conta viatges que tots sabem no ha fet. Andreu, el dia que, per torn, li correspon pagar la consumició de tots no es troba ni la butxaca dels bitllets ni el butxacó de les monedes; no paga mai. I Guillem sol proporcionar-nos quantitat de xifres, però mai no arriba a formular cap tesi; no coneix els substantius perquè tot el que és substanciós li queda una mica enfora. Curiós que siguem tan distints i a la vegada tan amics. És la similitud que lliga les colles o és la complementarietat?