Article 10: Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per la determinació dels seus drets i obligacions per l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11:
1. Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que van ser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a l’aplicable en el moment de cometre el delicte.
Aquests dos articles parlen de Drets que veiem conculcats massa sovint: «plena igualtat... en matèria penal». La realitat ens planteja un món que no va per aquest camí. És prou conegut que qui no té un bon advocat té mala peça al taler i no totes les economies es poden permetre una bona defensa legal.
Tant la igualtat com la presumpció d’innocència estan lluny de la normalitat dins la nostra societat que és més desconfiada que comprensiva.
Com més benestar tenim, més desconfiats ens tornem i en posar-nos a la defensiva, potser inconscientment, jutgem per endavant el que és diferent.
Si tenim bon aspecte i anem ben vestits, si tenim uns trets occidentals o anem ben acompanyats, difícilment se’ns demanarà la documentació pel carrer. Si això passa al carrer és perquè els prejudicis estan a l’ADN de la societat.
Aquesta és la societat que vota, crea governs i aquests governs fan lleis que els jutges apliquen. L’article 10 demana plena igualtat i tribunals independents i imparcials. Sens dubte hem de millorar molt, començant per cadascun de nosaltres.
En l’article 11è la Declaració de Drets Humans va més lluny i preveu que hi ha «delictes» que poden no ser-ho depenent del moment, el lloc, o les circumstàncies.
La política, el canvi climàtic amb el seu ús de l’aigua, el tracte als animals i així un seguit de casos, poden ser admesos, o castigats fins i tot, si es fan en una comunitat o altra perquè hi ha lleis per tots els gustos i no sempre són justes.
És molt necessari arribar a consensos cada vegada més amplis per fer evolucionar cap a la millora general i universal de lleis i normes que afavoreixin les persones en general, no només les que tenen més possibilitats i poder.
Avui se’ns omple la boca de què ha arribat el temps de la globalització i, en canvi, mig món ha de sortir a correcuita de casa seva i l’altra meitat s’omple de recel per por de perdre privilegis.
El bé comú ha de prevaldre i aquest depèn del bé de cada persona, de tots i totes, també davant la justícia.
