Ring... ring...
- Salam ale kum
- Ale kum salam.
Estic parlant amb el senyor Naser al Khelaifi, l’emir de Qatar? No, que l’emir és el xeic Tamim bin Hamad Al Thani? És igual, perquè vostè mana molt. Amb aquests noms tan... tan... interessants que tenen. Em serveix ben igual. Vostè és el propietari del Paris Saint Germain, no? És qui comanda a la UEFA, ja ho vam veure quan es va fer el campionat mundial de futbol al seu país en ple mes de desembre, competint amb el producte occidental més imbatible com és la festa de Nadal. També crec que és president de la Federació de Tennis de Qatar, propietari del Premier Padel, després que la seva Qatar Sports Investiments hagi comprat el World Padel Tour a la cervesera Damm, que n’era la propietària. Per cert, crec que la meva tocaya, que diria en Joan Huguet, na Gemma Triay, prest anirà a la dictadura de l’Aràbia Saudita, els seus vesins, perquè les coses s’han de dir com són, a obrir el nou circuït mundial. A més, si hi van anar els polítics a rebre el nomenament de Patrimoni Mundial per la Menorca Talaiòtica, no hem de ser tan llepafils. I si no vaig errat, també és el president del beIN Media Group, que té els drets televisius del futbol a mig món. Si és així, no m’he equivocat quan l’he cridat. Miri, li telefon en relació a la contractació del meu tocayo, que diria en Joan Huguet, Rafel Nadal, per Aràbia Saudita. Ja sé que entre Qatar i Aràbia hi ha aquell amor que es tenen els veïns, com entre Maó i Ciutadella. És cert, estarem d’acord que tant a Aràbia Saudita com a Qatar li fa falta una mà de pintura. Si, ja sap que els arabianesos l’han fitxat per ser el seu ambaixador en el món i que fins i tot donarà nom a una escola de tennis a Doha. Per començar, en Rafel ja ha dit que miri cap on miri, a Aràbia el que veus és creixement i progrés. M’ha recordat els turistes que venien a l’Espanya de Franco, que només veien platges i sol. Les dictadures tenen aquestes coses, que si no la pateixes no la veus. En Mohamed bin Salam ho té clar. Com que mentre tengui els pous de petroli no li faltaran els doblessos que pagam nosaltres, ha decidit començar a pintar la casa de blanc. Com guanyar-se la simpatia de la gent? No farà com en Netanyahu, a la bruta. No, ho farà a través de l’espectacle, com els romans. Ell ja ha descobert que avui el món no es mou per idees i cultura, sinó per diners, propaganda i espectacle. Ell té els diners, com vostè, i ara vol tenir la propaganda i l’espectacle. És així?
- Naema, hadha ma taquluh
- He pensat que potser l’interessaria una oferta. Perquè si l’Aràbia Saudita comença a fitxar a preu d’or a grans personatges de la música i l’esport per blanquejar la dictadura i la falta de respecte dels drets humans i fa promoció turística del país líder en l’emissió de CO2 a l’atmosfera, potser vostès no es quedaran amb les mans plegades, ja que tots dos competeixen pels turistes ultramilionaris que venen amb els seus jets privats a passar un cap de setmana al paradís de l’arena en aquestes haimes teixides amb or. En poques paraules, que si ells han fitxat en Nadal, en Cristiano Ronaldo, en Benzemà, en Neymar, en Kanté, en Mané, en Mahrez, en Mendy, no és del Madrid, l’altre, en Kessié , en Telles, en Malcom, en Fabinho, en Firmino, John Rahm, en Justin Biber, na Maria Carey, n’Enrique Iglesias, en Jason Derulo, na Jenifer López, na Mónica Marchante... i ara anuncien que fitxaran a Pablo Motos per fer un magazine per la televisió arabianesa, vostès no poden ser menys. No podem permetre que Nadal es vengui a bin Salam. Ja ho veu, senyor Khelaifi, ells van comprar la supercopa d’Espanya i cada any, van els quatre equips espanyols a l’altra punta del món a jugar-se un títol. Què fa falta? Idò compram un premi de Fórmula 1. A més, ells no ho amaguen, els saudites han creat l’Autoritat General de l’Entreteniment, amb més pressupost que qualque país europeu. No passa res. Que a vostès, de petroli no n’hi falta. Si vostès volguessin, comprarien les olimpíades i cada quatre anys es farien a Doha. És la filosofia del sant duro. Així ningú no parla de la persecució de la llibertat d’expressió, de la discriminació quasi feudal de les dones, de la persecució política, de l’explotació dels immigrants, de les urpes de la censura, del setge als elegetebeís o de la pena de mort.
- Fi Qatar la tujad raqabatun, hunak huriyat siasiat wahuriyat taebiri, watatamatae almar'at bialhuriyat alkamila.
- Sí, per això mateix l’he cridat. Qatar té les seves cosetes, però no arriba a la maldat d’Aràbia. Jo he pensat si a Aràbia han donat cinc-cents milions, milió amunt milió avall, a Rafael Nadal per convertir-se en ambaixador d’una petromonarquia impresentable, Qatar no ho pot permetre. Ja sé que a en Nadal, que un dia va agafar una pala per treure fang a Sant Llorenç, no li treu, era el fill que voldrien totes les mares, el germà gran que voldrien tots els fillets, el multimilionari humil, la persona del poble. Crec que es va equivocar, i no ho dic ara, quan ja està fet. El dia que va guanyar el catorzè Roland Garros, havia d’haver dit: fins aquí he arribat. Però no, la glòria és una droga punyetera. Volia més i es va sacrificar. I tenia raó quan va dir, ara no puc dir adeu en una roda de premsa. Ho havia de tornar a intentar. El primer torneig del retorn, gran expectació i una nova decepció. El cos que li diu prou. I ara, com moltes grans estrelles de l’esport, que no totes, entra al show bussines de Salam. Jo no sé si guanyarà Roland Garros per quinzena vegada, el que sé és que el dia tres de març jugarà en una exhibició a Las Vegas organitzada per Netflix. Troba que aquest és el final que es mereix: Aràbia Saudita, Las Vegas i Netflix?
- Ya sadiqi, kulu shay' hu khutat li'iizhar niqat alduef albashariat lilealam fi nizam rasimaliin hayth allah hu almali. laqad 'arsalna alnabia linajeal alealam yafham 'ana altharwat almadiyat hi bidharat halak alruwhiWamadha taerif kayf tafaela, fi 'ayi riadat tatafawaqa? wakama yukhbiruna alqurani, fa'iina altharwat la tahtalu dwraan mrkzyaan fi hayaat al'afradi, fahi taetabir wasilatan walaysat ghayatan.
-Amic Khelaifi, si com diu tot és una estratègia per posar-nos, als occidentals, davant la nostra pròpia misèria, la nostra subordinació a la riquesa i a la vanitat, la falta de principis morals, he de dir-los que tenen èxit. Tothom mira cap a una altra banda. Però jo li vull demanar un favor: hem de salvar el pobre Nadal. No podem deixar-nos perdre el darrer símbol. Encara que sabem que no és de ver, hem de creure en alguna cosa. Parli amb el seu amic Mohamed bin Salam perquè trenqui el contracte amb Rafel Nadal, perquè l’alliberi d’aquesta temptació. Ell, pobre no ho és. No li fa falta. Ja trobarà altres personatges que per menys li faran la mateixa feina. En aquest món, de pintors n’hi ha a balquenes.
- Allah maeak.
