Hi ha expressions castellanes que són molt emprades però de difícil aplicació general, especialment a Menorca.
Una frase molt especial és la que diu -en castellà de Castella- «poner puertas al campo», quan es refereix a una cosa impossible i, a més, absolutament inútil. Açò em recorda l’obra poètica «Campos de Castilla» d’Antonio Machado, on el poeta diu coses com ara: «Converso con el hombre que va conmigo...» o allò altre «Y cuando llegue el último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo, ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar». O també, «Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora». Són frases moltíssim citades i que, d’una forma o d’una altra, es relacionen amb la gran extensió de les terres castellanes on, òbviament, posar portes és una bestiesa. Una altra expressió molt emprada és aquella que compara els camps de blat moguts pel vent amb la mar, per la semblança de les onades del camp amb les de la mar.
Tornant al títol d’aquest esquitx, és evident que a Menorca no cal posar portes al camp pel simple fet de que ja hi són, fetes de llenya d’ullastre, donant accés o tancant les anomenades «tanques» delimitades per parets de pedra seca. No sé quantes «tanques» hi pot haver a Menorca, però he sentit a dir que la longitud d’aquestes parets supera els 10.000 km, la qual cosa significa que si les poséssim en fila podríem anar de Menorca fins a Tokio (10.447 km) o Buenos Aires (10.117 km).
El material utilitzat per a fer aquestes portes -o barreres- és el propi de la més humil de les oliveres, l’ullastre, molt freqüent a l’Illa, amb un fruit molt petit però del qual es torna a fer oli de primera qualitat, diuen, encara que jo no l’he tastat mai. Aqueta fusta és moltíssim forta i de difícil treball, conformada per uns fusters especialitzats i que es diuen araders, per allò de que els elements més freqüents eren les arades emprades des de temps immemorials per llaurar la terra, artesans que avui quasi no en queden, tret dels que s’han especialitzat en la fabricació de barreres del camp. L’arada ha estat substituïda pels tractors mecànics, cremadors de gas-oil.
La idea d’escriure aquesta columna ha sorgit d’una notícia publicada recentment a «Es Diari», on es comentava el robatori d’una d’aquestes barreres. Es veu que s’està posant de moda emprar aquests estris com a element decoratiu, especialment com a capçalera dels llits, d’acord amb les noves tendències de la decoració d’espais de descans, nocturn o no.
