Potser ja saben que el nostre organisme està format per billions de cèl·lules diferents, són microscòpiques però cadascuna té vida pròpia, neix, creix i se reprodueix com una entitat separada, encara que sempre interrelacionada amb les que tenen a la vora i fins i tot amb les de més enfora. I totes es van multiplicant i morint.
Es calcula que totes les cèl·lules que configuren en aquests moments el nostre cos fa 7 anys no hi eren, cada 7 anys renovem totes les nostres cèl·lules. Són unes altres cèl·lules però seguim essent nosaltres mateixos, sorprenent, veritat?
I com s’han construït totes aquestes cèl·lules noves? Doncs a partir de tots els nutrients que anem ingerint al llarg del temps. I resulta que tots aquests nutrients que provenen de la pluralitat d’aliments que broten de la natura són iguals a les molècules que formen el nostre cos. És a dir que les molècules bàsiques que formen una pastanaga o una poma o un ou són les mateixes que ens formen a nosaltres. Sorprenent, veritat, també?
És a dir que sense tots aquests aliments que provenen del paisatge no hi seríem o millor dit no seríem.
I aquests aliments que provenen del paisatge i que configuren el nostre organisme d’on surten? Com s’han creat?
El pilar fonamental de l’alimentació de tots els éssers vius, és la vida vegetal, aquesta alimenta als animals herbívors, i aquests als carnívors, però tots ells estan configurats per les mateixes molècules bàsiques que surten de les plantes. No és així?
I les molècules bàsiques de les plantes com es formen, com es construeixen? I aquí arriba el paper protagonista de la nostra estrella particular, el Sol.
Han sentit parlar de la clorofil·la, veritat? Una molècula prodigiosa de color verd que trobem a totes les plantes i algues. I quina virtut té aquesta clorofil·la? Doncs té la meravellosa capacitat d’atrapar la llum del sol, i amb aquesta energia convertir l’aigua i el CO2 atmosfèric en glucosa i en altres productes orgànics que ens constitueixen.
És a dir, la llum del sol s’encarna en nosaltres a través de la clorofil·la de les plantes que mengem.
Ja sé, és una obvietat, però som la llum del sol que ens ha creat, igual que som l’oxigen de l’aire que respirem, doncs sense l’aire tampoc seríem. Podem dir que l’aire forma part de la nostra constitució?
Doncs sí, també som aire, i l’aire forma part de la nostra essència. Però també som la llum del sol que crea els aliments que ens constitueixen.
Si normalment no sentim que som la llum del sol, que el sol és alguna cosa apart, separada de nosaltres, igual com tampoc sentim que som l’aire que ens constitueix, que està fora de nosaltres, és degut a què som víctimes del llenguatge. Les paraules separan, fragmenten la realitat, en compartiments i conceptes i és així que el llenguatge ens impedeix sentir que formen part d’una realitat unitària inseparable en fragments. Però en realitat en formen part i som un contínuum impossible de separar.
Som el sol encarnat. Sorprenent, veritat?
