La revolta dels tractors arreu d’Europa m’ha fet pensar. Prescindint de les xorradetes de sempre, d’aquells que només saben mirar el dit que apunta el cel: que si instrumentalització de la dreta, que si negacionistes de l’emergència climàtica, que si són un percentatge petit...
El fenomen s’ha generalitzat a molts països d’Europa, amb governs de diferents colors, amb models agraris diferents i pesos específics del camp també diferents. En comú tenen el sistema de mercat amb grans empreses que els subjuguen i les regulacions administratives molt burocratitzades que suporten, i supòs que algunes més.
A més a més, resulta que han comptat amb la comprensió de la gran majoria de ciutadans, a diferència d’altres mobilitzacions que també han emprat l’afectació de carreteres o comunicacions.
En la història de Xina uns personatges imprescindibles que cal conèixer són els mandarins. Al llarg de segles van ser protagonistes de la vida del país. Eren els funcionaris encarregats d’administrar l’imperi. Emprats per algunes dinasties per substituir el poder dels senyors territorials. Més o menys prestigiats segons l’època, se suposava que el procés d’oposició i preparació els conferia un saber que es convertia en capacitat de servir l’Estat. Diuen els experts que per un temps van ser un factor clau de progrés, perquè la preparació que tenien els feia millors administradors del país que els col·locats i privilegiats d’altres. Però que també van ser, després, la ruïna que va portar Xina a la decadència total. Per què? Perquè el poder i el prestigi els va convertir en una casta incapaç de veure més enllà del seu món. El mandarinisme entenia d’una Xina privilegiada, mentre els comuns (a qui no entenien) s’havien convertit en sufragants i patidors d’allò que els governants i els mandarins teixien sense tenir-los en compte, per molt que ho justificassin tot per Xina.
Salvant totes les distàncies i precisions necessàries, crec que el fenomen té lligams amb altres de ben vius arreu: la burocràcia com a salvavides de la incapacitat dels administradors de digerir la complexitat; de ritmes molt diferents entre realitat i capacitat de les institucions; l’abandonament dels comuns per part de l’esquerra caviar o esquerra de fireta; la pèrdua d’identificació de les classes baixes nord-americanes amb els demòcrates; els autòcrates catapultats pel descontentament de les bases socials. Avui molts dels qui exerceixen en càrrecs i governs són més mandarins que tractoristes en el sentit social ampli de la metàfora. L’escassetat d’ideologia (d’idees i enginy) se substitueix amb un excés de tràmits. Inventar una solució governativa avui és inventar quatre documents més.
S’ha tractat en milions d’articles: la burocràcia, el poder dels papers. Però Europa no sap, en aquest moment, solucionar el problema. Les lleis per fer progressar els països es porten a la quotidianitat per via de mecanismes. Però feta la llei, els mecanismes en deixen en mans dels «mandarins» que en redactaran els reglaments i ordres. En aquest punt els representants del poble deixen fer, com si no fos tan important. Al final les lleis queden podades o doblegades en parts substancials. No aconsegueixen traspassar les xarxes de fil ferro amb pues de tants altres reglaments, de sistemes muntats perquè l’Estat funcioni, d’hàbits i procediments administratius base. Per tant, l’embut és més poderós que la raó i la justícia que volia la llei. Basta comparar les exposicions de motius amb els reglaments. L’atenció de l’opinió pública es mou en l’exposició de motius, però no vigila l’abús autoritari de reglaments i ordres.
És a dir, molta empatia dels governants amb les tractorades. Els pagesos contents per ser atesos i per les promeses. No és la primera vegada de les mateixes queixes. Passen els anys, abandonen més pagesos i els problemes es repeteixen. La Xina dels mandarins no va reaccionar mai, la decadència els va obrir els ulls quan era tard.
Fa anys que haurien d’existir carreres, càrrecs i multes d’auditors contra la burocràcia. Ningú discuteix que alguns documents ajuden a la civilització. Però la majoria coincidim que la democràcia és el poder del poble (no dels papers). Els documents no haurien de ser causa de desigualtat, greuge o injustícia; subordinant els drets fonamentals de les persones.
Potser gran part dels problemes, una afectació transversal, és el mandarinisme. I qui mana avui, ha tractat més amb «mandarins» que amb «tractoristes». Esper que la revolta de les carreteres servesqui com van servir les revoltes dels carrers. Si fóssim llestos entendríem la lliçó a temps.
