La història es repeteix. Quan governa el mateix color polític al Consell i al Govern desapareixen els retrets i baixa el llistó de les exigències. No pos en dubte que hi hagi telefonades per negociar o reclamar, però la por a aixecar la veu és evident. Més encara si es compara la bassa d’oli de les relacions amb Palma amb la crítica impostada cap a Madrid, on sí que governen els altres.
El PP no deixa de reclamar a Pedro Sánchez amb el mateix èmfasi que abans exigia a Francina Armengol. Amb Marga Prohens, en canvi, tot són flors i violes, encara que ja ha donat raons per treure més d’una targeta groga. La darrera han estat les declaracions del conseller d’Hisenda en contra de destinar ni un euro del factor d’insularitat del REIB a pagar les obres de la general.
És molt fàcil donar la culpa de tot a Madrid -amb açò els socis del PSOE són experts- però un poc d’autocrítica ens vindria bé. Si Menorca ha perdut 20 milions del conveni de carreteres és per la incapacitat del Consell de complir els terminis després de tres pròrrogues. Que es tardi més a reformar 45 quilòmetres d’una carretera comarcal sense cap complicació especial que a ampliar el Canal de Panamà ho diu tot. Ara tocam la porta del ministre per demanar 50 milions més i a veure què passa.
Hi ha, però, cent milions d’euros anuals que arriben per a inversions a través del REIB. No forma part Menorca de les Balears? O seguiran emprant-se aquests doblers per pagar obres que el Govern hauria d’afrontar amb el seu pressupost ordinari, igual que està passant amb l’ecotaxa o els fons europeus?
El Consell també té més recursos que mai gràcies a la llei de finançament. No pot destinar una part d’aquests doblers extra a la carretera? Per no mencionar els 30 milions que té de romanents. Madrid no té la culpa de tot, encara que sigui la carta més còmoda per desviar les responsabilitats pròpies.
