Aquesta setmana he tingut el telèfon espanyat, de manera que no m’ha cridat ningú. He aprofitat per escriure quatre bajanades per entretenir el dissabte matí. Cada vi es correspon a un conseller o consellera. A veure si descobriu qui hi ha rere cada vi.
Don Simon. Vi que neix de l’ADN dels ceps talaiòtics que es van trobar a la cova des Càrritx, reintroduïts a les tanques dels antics pobladors de la Torre den Galmés sobre terres humils i abandonades. Té un gust antic i ple d’història, només perceptible per boques molt fetes i un tarannà tranquil. Els seus aromes tenen un deix llarg de mig capvespre. Especialment indicat per la darrera etapa de la vida activa. La seva categoria no es mereix un envàs de tetra-brick.
La parròquia. Moscatell simple, dolç sense embafar, expressiu i alegre. Ataronjat a la vista, una percepció més acurada ens mostra els diferents tons grocs, que baraten segons les èpoques i les circumstàncies. El seu gust és persistent com les campanes de la parròquia del Roser de Ciutadella, amb un final que et deixa a mitges. Surt bé de preu i és ideal per servir a l’altar. Combina bé amb pastissets, orelletes i amargos.
La marquesa. Vinho verde extremadament distintiu, que no se sembla a cap altre vi que podem trobar a Menorca. Neix de casa noble, introduït a l’illa amb ceps de Covadonga. És una beguda lleugera, poc alcohòlica, amb una estudiada acidesa i exultants propietats digestives. La varietat més apreciada és la blanca seca, molt indicada per beure a l’estiu després d’un matí a la platja amb la cara rebent el sol. S’ha de consumir jove, màxim un any després de la verema, ja que després perd qualitat amb el temps.
Linqueniero. És un vi vell, de llarga experiència, en el qual a penes es noten els sulfits. Neix de les soques seques de Castella i s’introdueix a Menorca a finals del segle XX. Va criar-se per ser conyac peleón i ha acabat com a vi de taula. El seu color és el negre més que el vermell, fruit d’haver estat envellit en botes de roure de la Rioja. Deixa un gust de llarga durada, persistent, sobretot si s’ha begut en una darrera de fadrí, per exemple.
La madre superiora. A pesar del seu nom, no és un vi de convent ni monestir. És un vi tranquil de poble, laic a pesar que pot tenir deixos que recordin la soledat de l’esperit i el batec de la meditació sobre la vida que està per venir. Nascut del most de raïm vermell i la consecució del color que conté de la pell de cada gra. Criat per fermentació a partir de llevat i madurat en bodega. La seva vocació de ser un vi que agradi a tothom li ha fet perdre la seva singularitat i personalitat, encara que pot sorprendre en qualsevol taula.
La fundación. Es tracte d’un producte nou fet amb una mescla de raïms forts de Mallorca i soca de mata, que encara no ha trobat el seu lloc per arrelar a Menorca. Tot i que el trobem als prestatges de vi blanc, ja que en ocasions els seus tons verds i blaus confonen a la vista. Es un poc pretensiós pel resultat que dona, circumstància que s’explica al trobar-se encara en formació. Potser el criador va fiar-se massa de l’enòleg i hauria d’haver esperat obtenir un producte més acabat, però sense dubte que tindrà futur. Deixa un record inesborrable i no passa desapercebut.
El maridaje perfecto. És un vi novell. Es tracta del beaujolais nouveau. El seu secret és que es produeix només unes setmanes després de la verema i s’elabora amb un procés de vinificació accelerat, ja que la fermentació dura només cinc dies. La seva fama és deguda principalment a l’operació de màrqueting que es crea per llançar-lo sempre el tercer dijous de novembre. Va ser introduït a Sant Lluís i ara ja és conegut a tota Menorca. Com a vi jove que és, té un beure fàcil i joiós, és amable i animós.
La bimbolla feliç. Vi d’agulla, semidolç. És un vi molt jove i blanc, carbonatat amb gas incorporat artificialment i de forma ràpida. De la collita de 2022 al barranc d’en Fideu, assequible a les capes mitges, combina bé amb ensalades i dietes equilibrades en principi veganes però no forçosament veganes, té reminiscències juvenils. Alegre com una cançó de vega, apropiat per quedar bé en una reunió d’amics. S’ha de servir fresc.
Así te quiero. Vi fet amb la poc coneguda varietat de garnatxa blanca, que a Menorca només s’ha introduït a migjorn. Podríem dir que és un vi de casa, d’aquells que antigament s’han elaborat pel propi consum i probablement no seran mai descoberts pel gran públic, la qual cosa els atorga el valor de la singularitat i personalitat. Després de tastar-lo, crec que pot anar bé amb els formatges i els embotits de la terra, ja que el realça discretament.
Aquí te quiero ver. Vi de la terra, diguin el que diguin els mallorquins, fet a partir de la varietat de raïm blanc macabeu mesclat amb soques de xarel·lo. És un vi ja format amb llargs anys d’experiència i tradició destacada. A la boca deixa un gust de terra seca. El vi és net amb aromes que identifiquen la seva procedència, generalment de plantacions en torrents, la qual cosa els dona una humitat de marès molt exquisida. Predominen els aromes florals, brillants, poètics i transparents, de capa elevada amb el risc de sobrepassar els límits ja que només marida amb productes de la mar.
Si lo sé no vengo. És un cava franc, de creació inesperada i casual, ja que el procés de maceració per derivar-lo al mercat dels vermuts es va interrompre degut a fets impensats. Encara ha de prendre la seva personalitat i sabor, difícil si els productors pretenen que combini bé amb tot, carn i peix, ja que com se sap el cava és de maridatge complicat amb algunes carns de Menorca, sobretot si són de caça. Tot i açò, la seva biografia no està escrita i els sommeliers manifesten opinions contradictòries sobre les seves propietats.
Le bon bouquet. El pagès va conrear aquest raïm amb amor i sacrifici de moltes hores dedicades a construir un vi que governés la taula. Així va sortir un producte acabat, un rosat que tant va bé amb carn com amb peix i dona satisfacció a paladars poc exigents. Al final haurà hagut de conviure amb altres vins que es produeixen a Menorca, competint als prestatges de les botigues especialitzades i grans centres comercials. És especialment indicat per prendre com a aperitiu, al solet d’una terrassa de poble, on és palesa la seva experiència. Ideal acompanyat d’unes olives, però no del platet de blat d’indi torrat que de vegades et posa el cambrer per deferència professional.
La tacita de plata. És un vi cent per cent elaborat amb la varietat tintilla de Rota i merlot, que es va introduir a Menorca durant la Segona República a les vinyes de Bajolí. Ben aclimatat, el seu creuament amb raïms de l’illa ha donat com a resultat un discret però efectiu producte. Es conrea en sols poc profunds, àcids, molt pobres, de textura franca arenosa, amb gran quantitat de graves i còdols, que li donen aquest gust de platja i mora d’abatzer. Si es beu amb calma es pot descobrir la mar de Cala Vell i l’aroma de sivines i pales marines, únic i indeleble.
Treballar cansa. Aquest vi és un producte recent de les bodegues de Santa Cecília. Ceps de malvasia en terra vermella donen un raïm generós i abundant. La fermentació és mecànica i millor si es consumeix amb més de tres anys, quan ja està ben fet. A la boca, el seu pas és bàrbar i decidit, com quan un torrent baixa ple i no troba res que l’aturi. S’entreveuen sabors d’aglans i pinyons de la marina menorquina i, a partir de la segona copa, ens convida a la nostàlgia com en una narració de Pavese. És un vi decidit, d’idea i de vocació, que va millorant amb l’edat.
