A vegades els ínclits lectors i, fins i tot, escoltadors de les meves incursions damunt paper o emprant la revolucionària manera de transmetre opinions a través de la ràdio -enguany s’acomplirà el centenari a Espanya- em retreuen la meva immoderada tendència a citar el meu poble, que ha tingut devers set noms, des d’Arraval del castell de Sant Felip, fins l’actual Es Castell, normalitzat l’any 1984, (a través d’un referèndum popular), passant per altres denominacions sobre les que no en parlaré. Vull recordar que Es Castell és el poble que tinc més a mà.
He sentit a dir que la resta de les poblacions menorquines tenen uns gentilicis acabats en ‘enc’ (ciutadellenc, ferrerienc, mercadalenc, alaiorenc), altres acabats en ‘er’ (santlluïser, santclimenter, migjorner, forneller), un acabat en ‘es’ (maonès) i un acabat en ‘llufa’ (castellufa), sufix de no massa bona olor. Diu en Moll que ‘castellufa’ és el nom satíric que els maonesos donen als habitants des Castell, o Villacarlos. Diu que l’etimologia ve de ‘castellà’ amb afegitó final pres de ‘llufa’ (ventositat). Com és natural, la població de la vila més oriental de les Espanyes té opinions contraposades; hi ha qui defensa aquesta versió ‘castellufa’, fins al punt d’haver instituït un reconeixement anual, ja masculí com femení, d’un personatge de la vila, com a ‘castellufa (no hauria de ser també, ‘castellufo’?) de l’any’, mentre que altra part de la població defensa el gentilici ‘castellà’, com a habitant des Castell, i fins i tot, la terminació predominant a l’Illa (enc) i diu ‘castellenc’. Un servidor, com és natural, no prendrà partit per a cadascuna de les versions en conflicte, però no me n’estaré de fer referència a un estudi de l’escriptor, guionista i divulgador lingüístic, Enric Gomà.
Gomà, partint de l’expressió «catalufo», que en castellà vol dir «es un término despectivo aplicado no a los catalanes, sino a los nacionalistas, similar al de ‘charnego’ con que los catalufos designan al oriundo de otras regiones», pensa que aquest terme pot venir de Menorca, des Castell, i diu que «castellufa ve a ser una manera despectiva dels maonesos d’anomenar el ‘militarot, funcionari o qualsevol altre ciutadà del Regne d’Espanya que vivia as Castell’».
Per cert, Enric Gomà fa referència a una obra de teatre d’Eduard Vidal i Valenciano, «El virolet de Sant Guiu» (any 1869) , on es diu que hi apareix el terme «parla castellufa» on l’autor es deu referir a aquella norma que feia que els rectors haguessin de fer el sermó en castellà.
Resumint, que cadascú faci ús del gentilici que millor li sembli.
