Fa anys, en plena bombolla immobiliària, quan preparava un reportatge sobre l’habitatge a Menorca un agent immobiliari em va comentar que el nombre d’oficines immobiliàries havia augmentat de forma exagerada. «És com els anys 90 quan van aparèixer videoclubs a cada cap de cantó», em va venir a dir.
No era d’estranyar, la perspectiva de negoci era molt gran, ja que es venien moltes cases i a un preu molt elevat. Després va esclatar la bombolla i, igual que va passar amb els videoclubs a principi de segle, moltes immobiliàries que havien sortit com a bolets van anar tancant.
En els darrers anys els videoclubs, per motius obvis, no han tornat a obrir les seves portes, però, en canvi, sí que han proliferat de nou les agències immobiliàries. Ara a Menorca hi ha fins a 120 empreses dedicades a l’activitat immobiliària, quasi el doble que les 72 que hi havia l’any 2011. I donen feina a més gent que abans. Actualment, segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social, el sector té 343 treballadors directes, quan durant la crisi no arribaven als 200.
El negoci immobiliari torna a ser suculent. Amb una comissió que ronda el 5 per cent per venda, i amb uns preus dels habitatges prohibitius, els marges de beneficis són bastant grossos.
A Ciutadella els preus mitjans, segons les darreres dades oficials, revelen que un pis de 90 metres quadrats pot costar uns 250.000 euros, dels quals 12.500 serien per la immobiliària. No està gens malament. En un futur no se sap què passarà amb aquest sector, tan fluctuant. Els actuals indicadors comencen a donar mostres que el sector pot haver tocat sostre. L’any 2023 s’han signat manco hipoteques per a habitatges que l’any anterior i ha baixat notablement la venda de cases a Menorca.
Dit açò, no seria estrany que es comencés a veure que van tancant algunes immobiliàries de Menorca. Malgrat tot, està clar que no els passarà el mateix que als videoclubs.
