TW

La setmana passada tingué lloc a National Harbor, un poblet de l’estat de Maryland que no passa de 4.000 ànimes, la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC), una trobada anual d’ultraconservadors que es fa des del 1973 a la qual ningú prestava atenció fins que Trump inventà el «cosmopaletisme» ultra (ultraconservador i ultraglobalitzat, malgrat vagin d’aïllacionistes, perquè també van de liberals malgrat són ferotgement intervencionistes). Lídia Heredia definí l’aplec com «el Woodstock de la dreta nord-americana», estalviant-se que en aquests ambients tot allò visible és ultra, i si això sembla exagerat recordem que un dels fundadors de la trobada, Robert Welch, a més d’avisar que Truman i Eisenhower eren comunistes, explicà que als Estats Units només hi ha quatre grups socials: «els comunistes convençuts i actius, els comunistes enganyats o simpatitzants, els desinformats que encara no s’han despertat al perill comunista i els ignorants». Fina anàlisi, vatua Déu.

Caldria advertir als molts admiradors, cada dia més, de la voracitat comercial de l’esdeveniment, a veure si algú es desanima... L’entrada més barata costa 300 dòlars (n’hi ha de vergonyants per estudiants, i ja després les Silver a 3.000 dòlars, les Gold a 7.000, les Platinum a 15.000, i les Platinum Plus a 30.000 amb l’àpat ‘Ronald Reagan’ inclòs, sense la seva assistència, és clar), per no parlar de l’exageradíssim preu de les gorres amb lemes bucòlics com «Déu, armes i Trump» i del caríssim marxandatge, que més aviat supera el debat polític perquè més o manco tots els assistents hi estan d’acord: camisetes, xandalls, dessuadores (molt estil xanxirústic, que allà en diuen cottagecore), fundes de mòbil, estris de papereria, coixins, cartells motivadors, «objectes de decoració que et volaran el cap» (no demanin...), màquines de pinball amb dibuixos de l’assalt al Capitoli, tasses, botelles, adhesius, jocs de cartes, bosses i tot de llibres i documentals adoctrinadors, a més de la màquina de massatge que mostraren al TN de TV3 i les vambes marca Trump, tot a preus altíssims. Al cap i a la fi, és una bona notícia: potser convencerà una part dels que no tenen les butxaques fortes que aquesta ideologia no és per ells.