En aquesta economia de mercat que hem creat, o fas molta producció de baix preu o produeixes manco però amb un producte que quedi diferenciat i sobre el qual puguis controlar la comercialització.
De les empreses de bijuteria o de sabates que fa anys es dedicaven a productes de baix cost per al mercat generalista, no en queda cap. La bijuteria que hi ha ara incorpora molt de disseny, si pot ser amb marca i botigues pròpies. Ja no competeixen per preu, sinó que s’han repensat tot el procés productiu.
Igual han fet les empreses de sabates que han sobreviscut a la purga derivada de l’obertura dels mercats a nivell internacional. Sempre hi ha qualcú que pot fer les coses més barates que les que es fan des d’una illa enmig del mar.
Així mateix trobam un nombre creixent de pagesos que aposten per elaborar un producte diferent, que es treballen un llistat de clients i que venen directament o en circuits molts curts. Molts decideixen intentar abastir el mercat local, tan oblidat en la producció d’aliments (només un 16 % dels productes que es consumeixen a Menorca provenen de la mateixa illa).
Trobar les característiques pròpies, que fan ser diferents en uns mercats globals, és una de les essències actuals per la viabilitat econòmica. Formentera sobreviuria molt malament si intentàs fer la mateixa oferta turística de festa i discoteca que Eivissa. Perquè anar a Formentera és més car i complicat. La gent quedaria a Eivissa.
Una reflexió similar es pot fer entre Mallorca i Menorca. Si Menorca aposta per semblar-se a Mallorca, en oferta turística, massificació a la terra i a la mar, preus dels habitatges o congestió a les carreteres, és molt probable que perdem pistonada en el futur pròxim, perquè és més barat anar a Mallorca o la vorera peninsular que venir aquí.
Una de les opinions recurrents que se senten quan es parla de turisme és la publicitat enganyosa que sovint es veu. Fer fotos a les platges el mes de març i convidar la gent a venir el mes de juliol, és tan trampós com recomanar que els infants berenin de coses carregades de sucre i grasses saturades.
MENORCA ESTÀ JUGANT PERILLOSAMENT al joc de la massificació, i no sembla que les institucions públiques ni els portaveus habituals del sector en siguin prou conscients. Que hi hagi molta gent a Eivissa, segurament entra dins de les expectatives del públic que hi vol anar, perquè s’ha construït un discurs publicitari que inclou això.
Però Menorca és Reserva de Biosfera. Diu el programa MaB de la Unesco, que les reserves de biosfera son llocs d’excel·lència que fomenten l’harmonia entre les persones i la natura. Una harmonia discutible quan les nostres platges verges es troben en realitat a l’estiu entre quatre i vuit vegades per damunt de la seva capacitat màxima d’acollida.
També som reserva Starlight, que vol dir que som un dels llocs que reuneix condicions d’excel·lència per a l’observació del cel nocturn. Però la contaminació lumínica segueix sent un element present cada vespre, sense massa perspectives que hagi de remetre.
Ara som Patrimoni Mundial pels nombrosos jaciments prehistòrics que hi ha presents al nostre paisatge. Quan li van demanar al Conseller de Cultura què significaria tenir aquesta nova distinció, va contestar que ajudaria a fomentar el turisme cultural en temporada baixa. No va anunciar cap programa d’excavacions, de camps internacionals d’investigació sobre els primers pobladors, o de publicacions que augmentin el coneixement d’aquesta herència cultural. Només va parlar de turisme.
Ve a compte repassar aquestes situacions, perquè aquestes distincions qualitatives haurien d’ajudar a ser un lloc diferenciat, autèntic, que tengui essència. A una taula rodona recent es recordava que hi ha molts ressorts turístics que son exactament iguals a Punta Cana que a Hong Kong. Menorca no hauria de ser un lloc estàndard.
Apostar per dur a la realitat la filosofia de les coses que ens distingeixen, buscar la viabilitat pel camí de la diferenciació aprofitant el compromís ambiental (real, no només publicitari), diversificar l’economia més enllà del turisme, és una recepta que alguns ja practiquen amb èxit.
Per avançar, es fa necessari fugir dels falsos marcs de debats on alguns pretenen conduir aquesta qüestió. Es pot estar a favor del turisme i en contra de la massificació. Posar un límit al nombre de vehicles a l’estiu no hauria de ser una batalla de dretes o d’esquerres. És la diferencia entre mantenir la identitat o perdre el color.
