A principi del segle XX Menorca vivia una etapa de creixement econòmic a conseqüència del seu dinamisme comercial i d'una indústria vigorosa que proporcionava llocs de treballs ben remunerats. El comerç amb les colònies d'ultramar—Cuba, sobretot— i una activitat comercial bastant tecnificada, superada ja l'etapa del putting out, o treball artesanal a domicili, van propiciar la florida econòmica i la creació de bancs menorquins com el Banc Comercial (1906), el Banc de Ferreries (1908) i el Banc de Ciutadella (1910), que van donar suport al desenvolupament de les estructures industrials i comercials menorquines.
En el segment del transport amb l'exterior van néixer, amb capital autòcton, dues empreses de relleu: la companyia Marítima i la Ciudadelana. L’any 1902 va ser creada la Compañía de Alumbrado por Acetileno i el 1911 la Energía Eléctrica. Van sorgir també corporacions de tipus econòmic com la Cambra de la Propietat Agrícola i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.
L'estirada econòmica produïda pel comerç amb l'exterior va posar al descobert les deficiències de les comunicacions interiors, basades fins al moment en una xarxa viària arcaica i insuficient. El trànsit de mercaderies entre els dos ports de l'illa i els accessos als nuclis urbans eren lents i dificultosos. El progrés obligava a resoldre els problemes del transport interior, modernitzant la seva infraestructura i dotar a l'illa d'un sistema de comunicació regular, més ràpid i eficaç que el de carruatge amb bístia.
En aquest context d'economia vigorosa es van succeir diversos intents per a la construcció d'un ferrocarril que havia de connectar les dues principals poblacions de Menorca, unint en el seu traçat les poblacions de l'interior. L'intent més sòlid va tenir lloc al març de 1904, —es compleixen ara 120 anys— impulsat pel delegat del govern José Mª Cabanillas i la denominada Entitat Menorca, constituïda pels tots els ajuntaments de l'Illa (*). Açò succeïa en els inicis del segle XX.
Però en el despertar del segle XXI les necessitats són unes altres. Les comunicacions interiors han millorat substancialment, les freqüències del transport públic s'han acomodat a les noves necessitats, i l'ús del vehicle particular ha experimentat un creixement accelerat a causa dels desplaçaments inherents als quefers quotidians.
Els menorquins acabem de celebrar el 30 aniversari de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, un distintiu de qualitat que exigeix l'aplicació de criteris de sostenibilitat en la gestió d'un territori finit i uns recursos limitats sinó es vol que la Unesco es penedeixi de la decisió presa l'any 1993.
Entre els criteris a implementar en el nou paradigma de transició ecològica destaca la lluita per a frenar la contaminació de l’atmosfera, tan castigada per la pol·lució i l'abocament de gasos d'efecte d'hivernacle amb el seu impacte negatiu sobre la salut humana —malalties cardiovasculars, càncer de pulmó, patologies respiratòries— i també sobre la biodiversitat.
Idò bé. Sobre el territori insular circulen actualment 82.964 vehicles de motor: 55.721 turismes, 13.888 motocicletes, 13.092 camions i furgonetes i 263 autobusos, d'acord amb la informació que ofereix l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). Un estudi sobre el model turístic de Menorca, referit als anys 2017-2018, publicat per l’Observatori Socioambiental de l’IME, estableix una mitjana de densitat circulatòria de 13.272 vehicles diaris en trànsit per la carretera general en els mesos de temporada baixa. A aquesta condensació s’ha d’afegir la circulació radial en carreteres i vies secundàries, en algunes de les quals, com per exemple Maó-Sant Lluís, s'obtenen registres més elevats.
En el següent requadre es pot apreciar el consum d'energia i les emissions de CO₂ que s'aboquen a l'atmosfera per cada 100 km. recorreguts, i com l'automòbil és el principal causant de l'efecte d'hivernacle perquè genera el 18 per cent del total d'emissions de monòxid de carboni. El tren electrificat, en canvi, només representa el 0,4 per cent, segons la UE.
L’automòbil és, amb diferència, el vehicle més contaminant tant per consum d’energia com per emissions indesitjables. Multipliquin aquests índexs pels quilòmetres recorreguts pels 82.964 vehicles que circulen per l’illa i tindran una idea aproximada de la porqueria que tiram a l’espai cada any.
Potser als menorquins ens interessaria rescatar l’Entitat Menorca i el seu ambiciós projecte d’impulsar el progrés i la sostenibilitat mitjançant el ferrocarril i l’ús d’energies netes, d’acord amb els imperatius ètics de l’ecologia humana que la Unesco ens va confiar ara fa trenta anys.
(*) Els detalls del projecte s’expliquen en el llibre «Viatjar en tren per Menorca». (Publicacions de Revista de Ferreries, 1994).
