Yolanda Díaz intenta des de fa mesos sortir de la irrellevància a què l’ha conduïda el seu seguidisme amb tot el que fa o li convé a Pedro Sánchez. La líder de Sumar no sembla, però, tenir gaire èxit en la missió si ens fixam en el resultat de les eleccions gallegues. Mai havia estat més encertada la dita de no ser profeta en la pròpia terra... Per què serà?
Circula un vídeo de la vicepresidenta segona darrere la pancarta del 8M a Madrid, manifestació a la qual havia deixat d’anar mentre Irene Montero era la ministra d’Igualtat, intentant fer una proclama feminista. La cara amb què la miren les altres ministres és per emmarcar. Una mescla de palla argumental i infantilisme que il·lustra molt bé la seva desubicació dins el panorama polític.
Per poder ser el centre d’atenció abans s’ha de tenir alguna cosa interessant a dir. L’experiment de Sumar no s’ha acabat de fundar i ja s’està desintegrant. El seu primer fracàs ha estat la fuita de Podemos del grup parlamentari mentre aliats a les eleccions generals com Més per Menorca canvien de soci per a les europees.
En plena crisi pel ‘cas Koldo’ la seva aportació al debat públic ha estat reciclar una vella proclama del PSOE -per descomptat incomplerta- i demanar que es prohibeixin els indults per corrupció. I ho diu tres dies abans d’aprovar la llei d’amnistia al Congrés que perdona, precisament, els delictes de malversació de fons públics.
Sumar hauria pogut agafar la bandera de l’esquerra que defensa la igualtat davant la llei, però ha preferit lluitar pel contrari. Amb el PSOE i la resta de socis d’investidura ens volen convèncer que hi ha una corrupció bona i una dolenta. Estan tan desubicats que han proposat reduir l’IVA a la compra d’art contemporani la mateixa setmana que el seu govern ha apujat aquest impost a les famílies en el rebut de la llum. I després s’estranyen que cada vegada més gent passi d’ells.
