Soc un convençut de que l’única possibilitat d’ajuda amb diner públic que té la pagesia a Menorca per poder compensar-lo en part per la diferència del cost de producció en comparació amb altres zones, és que se la consideri no solament com a productor d’un producte alimentari sinó com un conservador de la natura y que, com a tal, té dret a ser retribuït.
Conservar un bé immoble té un cost, i si aquest bé és d’interès públic hi participa el diner públic per a la seva conservació. Menorca és Reserva de Biosfera i la Menorca Talayótica és reconeguda com a Patrimoni Mundial de la Unesco; doncs bé, els que fan que això sigui possible són els pagesos amb el cultiu de la terra, que, si s’abandona, ben prest la marina ocuparà el seu espai.
Centenars d’anys va costar trobar a la península del Yucatán (entre Mèxic i Guatemala), envaïda per la selva, els camps de cultiu que hi tenia la civilització maya. El cultivador, entre altres coses, preserva els incendis forestals i conserva el valor prehistòric de l’illa.
El govern balear i el Consell Insular han d’esforçar-se, que amb això sí que hi tenen competència, en millorar els camins rurals perquè hi puguin creuar-se una ambulància i un camió de bombers, han d’esforçar-se perquè llocs agrupats per zones puguin tenir energia elèctrica produïda pel vent i el sol, així com accés a internet, ajudar a la conservació de les cases de lloc per a facilitar el seu lloguer de temporada a famílies en època de vacances i a professionals que poden treballar des de casa gràcies a la informàtica; cal facilitar que en la ruta del Camí de Cavalls hi hagi hostalatge, cal fomentar que la Menorca talaiòtica incentivi les visites culturals, etc., etc, amb la possibilitat sempre de poder consumir productes locals.
A la primavera de l’any 2011, Segismundo Verdaguer Gómez, president de la Junta de govern de la Casa de Menorca a Barcelona, de la qual jo en formava part com a vocal, va proposar als vocals de la Junta regalar al Consell Insular de Menorca las accions que l’esmentada societat cultural tenia de la societat mercantil Inmobiliaria Casa de Menorca S.A., propietària de tot l’edifici del carrer Diputació, 218, de Barcelona, accions mercantils que representava la majoria de l’accionariat, justificant-ho en què la molt poca assistència dels socis de l’entitat cultural a les Juntes Generals podia motivar que interessos aliens a la Casa de Menorca adquirissin accions i després, a través de la política d’augment de capital, fer-se amb tot l’accionariat, i com a conseqüència d’això es perdés la finalitat social que, a favor d’estudiants de Menorca, es feia llogant-los les habitacions de l’edifici del qual n’era propietària.
De sobte, va sortir un menorquí soci de la Casa de Menorca, que a les hores ocupava un alt càrrec en el govern de les Illes Balears, proposant que les accions es regalessin al govern de Balears i no al Consell Insular de Menorca. La Junta de govern va confiar al qui això escriu la defensa de que havia de ser per Menorca. La votació, en una tensa Assemblea General, va donar el resultat de 8 vots a favor del Consell Insular de Menorca, 5 a favor del Govern de Balears, i 3 abstencions.
En el corresponent document de donació es va fer constar que la planta de l’edifici on s’ubicava la societat cultural Casa de Menorca havia d’estar sempre reservada a l’ús d’aquesta entitat. Doncs bé, jo ignoro, i socis coneguts meus també, què va passar amb la Casa de Menorca després d’aquesta donació; jo suposo que la Casa de Menorca va desaparèixer legalment com a societat cultural en no adaptar-se a la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i ignoro si la Junta de govern que ens va substituir, si és que es va constituir, va fer qualque gestió al respecte, però sí puc assegurar, llevat que algú aporti una prova en contra, que ni jo ni cap soci conegut per jo hem estat mai convocats a una Assemblea General de socis per aprovar uns nous Estatuts socials, etc., etc.
Dono a conèixer aquesta història per legitimar-me a demanar al Consell Insular de Menorca que aprofiti allò que uns menorquins de bona voluntat varen regalar al poble de Menorca, facilitant a una possible entitat Àrea de Menorca. Reserva de Biosfera l’ús del local reservat legalment a l’antiga Casa de Menorca a Barcelona, on els productors menorquins puguin posar a exposició i venda directa els seus productes.
A la planta baixa de l’edifici hi ha un bon local destinat actualment a bar de copes, i, si la relació contractual amb l’actual arrendatària ho permet, o si no quan ho permeti, seria un lloc ideal per a l’exposició i venda d’aquests productes, adequat, si fa falta, a la normativa municipal. La possible Àrea de Menorca. Reserva de Biosfera podria emmirallar-se en la creació del Grup Alimentari de Guissona, empresa que va néixer l’any 1959 per impuls d’un home extraordinari, el veterinari Jaume Alsina Calvet, i un grup de pagesos de la comarca de la Segarra (Lleida), comarca de 722,8 km², pràcticament igual que l’illa de Menorca.
