Em dirigia cap a Alaior, quan em vaig trobar l’accident de trànsit de dos vehicles que varen xocar frontalment. Les ambulàncies esperaven la necessària intervenció dels bombers per treure els ocupants que hi estaven atrapats. Els cotxes planxats feien preveure el pitjor, i ràpidament interioritzes com pot truncar-se en un segon un diumenge aparentment feliç, i carregar-se la vida sencera. Penses amb els familiars, principalment els més joves, i desitges que no hi hagi cap fillet o filleta. Que entre tot allò que roda per l’asfalt, sang inclosa, no hi aparegui cap osset de peluix.
Se’t gela l’ànima.
Després vam saber que la conductora que havia provocat el terrible xoc es va dormir, i que tenia retirat el carnet de conduir.
A l’endemà, a prop d’allà, un nou accident, on sembla que el conductor no va respectar l’stop, i ha finalitzat amb la mort d’un ocupant.
Un accident és un fet inesperat, que passa sense voler, però a les carreteres menorquines veiem constantment imprudències, i més d’un cap d’ase al volant.
Tenim quilòmetres de carretera ben nous, i encara no han arribat els gairebé 100.000 vehicles que desembarquen als ports de Maó i Ciutadella per la temporada turística, sense tenir en compte camions de mercaderies ni els cotxes de lloguer.
Cal conscienciar la societat sobre la importància de la prevenció, amb les històries reals i dures que amaguen les estadístiques. Un osset de peluix és una eina poderosa per sensibilitzar.
